Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
JAC Club Sants

Equip dels anys 1940 del JAC Club Sants
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Barcelona.
Nasqué a redós de la parròquia dels Dolors del barri de Sants, pels volts del 1935 Des del 1939 participà en les competicions de les Joventuts d’Acció Catòlica Espanyola, on assoliren més d’un campionat de Lliga i també la Copa JACE L’any 1946 s’inscrigué en les competicions de la federació catalana i la primera temporada disputà la final de la Copa Hernán de la seva categoria La temporada 1956-57 disputà una fase d’ascens a la primera divisió catalana A l’inici dels seixanta el primer equip abandonà la competició federada una temporada L’aparició del minibàsquet fou clau en la seva…
JAC Ametlla de Merola
Basquetbol
Club de basquetbol de Puig-reig.
Fou fundat l’any 1949 dins les Joventuts d’Acció Catòlica, després que es construís una primera pista de bàsquet a la colònia industrial del mateix nom La temporada 1949-50 s’inscrigué per primera vegada en les competicions de la federació catalana i la següent ascendí a la segona categoria del Campionat de Catalunya Al principi dels seixanta deixà de competir, però al cap d’uns quants anys es reintegrà a les competicions federatives fins a la temporada 1972-73, que desaparegué
Club Esportiu Ametlla de Merola
Futbol sala
Club de futbol sala de Puig-reig.
Fundat el 1987 al nucli de l’Ametlla de Merola, fou un dels clubs referents del futbol sala a la comarca del Berguedà Substituí el desaparegut JAC Ametlla Durant quinze anys competí en categories estatals, i arribà a la tercera màxima categoria del futbol sala espanyol Jugava al pavelló de Puig-reig El president del club durant els seus vint-i-tres anys d’existència fou Enric Escudé Desaparegué l’any 2010
Quartet de Budapest
Música
Quartet de corda hongarès.
Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident…
Llibre del rei En Pere
Literatura catalana
Una de les millors cròniques entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.
Desenvolupament enciclopèdic Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere el Gran , per a l’estudi del qual constitueix la millor de les fonts Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des de RamonBerenguer IV fins a Pere el Catòlic , sumàriament enllaçats i basats en fonts predominantment llegendàries per al temps del Conqueridor són especialment de caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de la conquesta de Mallorca i una altra sobre l’infant Pere abans que…
Llibre del rei En Pere

Foli 23 del Llibre del rei En Pere
© Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Una de les millors cròniques d’entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.
Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere el Gran , per a l’estudi del qual constitueix la millor de les fonts Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Catòlic , sumàriament enllaçats entre ells i basats en fonts predominantment llegendàries per al temps del Conqueridor són especialment de caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de la conquesta de Mallorca i una altra sobre l’infant Pere abans que fos rei, que no han…
Acció Catòlica
Inicialment, organització oficial de l’Església catòlica destinada a la incorporació dels laics a l’apostolat de la Jerarquia eclesiàstica.
Fou impulsada i estructurada per Pius XI anomenat, per això, “el papa de l’Acció Catòlica” en l’encíclica Ubi arcano 1922 Responia a un moviment de valoració i enquadrament del laic i de la seva tasca apostòlica i a l’interès de la Jerarquia per mantenir unes organitzacions, sobretot juvenils, pròpies, no sotmeses al control absorbent dels estats totalitaris L’Acció Catòlica seguia l’estructuració diocesana i parroquial, però podia prendre, també, formes interdiocesanes Sense perdre aquest sentit inicial, el concepte ha anat evolucionant, sobretot a Catalunya, Bèlgica, Espanya, França i…
cartografia
Historiografia catalana
La història de la cartografia catalana ha estat objecte d’estudi des del començament del s. XIX per geògrafs, geòlegs, historiadors, enginyers i arquitectes.
Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…