Resultats de la cerca

Dirigida per Josep Torrens i publicada per l’editorial Millà, tingué Josep Anton Trabal com a redactor en cap Disposà de redactors com José Luís Lasplazas, Spectator , Juan Deportista, Isidre Corbinos, Prestige i Rossend Calvet, i els reporters gràfics Gaspar, Escudé i Maymó També publicava dibuixos de Mestre i caricatures d’Ele i Passarell D’ideari higienista, defensava els valors de l’esport per educar les masses, i impulsà la cultura física A l’inici fou bisetmanal, després passà a publicar-se tres cops per setmana i al novembre del 1923 encetà una segona època en què esdevingué diari i…

És un esdeveniment multitudinari que se celebra cada 2 o 3 anys en una ciutat del món Fou una iniciativa del papa Pau VI, que durant l’Any Sant 1975 es reuní a Roma amb milers de joves que representaven nombrosos països Posteriorment, Joan Pau II, en veure les concentracions massives de joves del 1984 en què se celebrava a Roma l’any jubilar, decidí regularitzar l’esdeveniment Buenos Aires 1987, Santiago de Compostella 1989, Częstochowa 1991, Denver 1993, Manila 1995, París 1997, Roma 2000, Toronto 2002, Colònia 2005, Sydney 2008 i Madrid 2011 han allotjat les convocatòries successives

Aplegà, per invitació del papa Joan Pau II, els líders de totes les principals religions del món per pregar per la pau mundial La iniciativa sorgí arran d’una carta que Joan Pau II  l’any anterior havia rebut del físic Carl Friedrich von Weizsäcker, bon coneixedor del perill nuclear, en la qual li demanava que fes alguna cosa per la pau Vint-i-cinc anys més tard, a l’àngelus de l’1 de gener de 2011, Jornada Mundial per la Pau, Benet XVI anuncià que volia celebrar el 25è aniversari d’aquella primera Jornada d’Assís a la mateixa ciutat El papa alemany hi introduí…

La 94a edició del Katholikentag se celebrà a Hamburg l’any 2000 i tingué una elevada participació de protestants Era la primera vegada que aquesta trobada de catòlics alemanys tenia lloc a Hamburg, on el catolicisme és minoritari Els temes tractats foren la purificació de la memòria, el consultori per a l’avortament i el document catolicoluterà sobre la justificació Hi participaren 100 000 persones

Fou instituïda, pel moviment obrer, com una jornada de lluita del proletariat internacional en la darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a la sala Pétrelle de París del 14 al 20 de juliol de 1889 La data fou escollida en commemoració de la vaga general convocada a Chicago i altres ciutats nord-americanes per al dia 1 de maig de 1886 per reivindicar la jornada de vuit hores, que fou secundada per prop de 200000 persones Les manifestacions dels dies següents esdevingueren violentes el dia 3, amb enfrontaments dels manifestants amb la policia, i…

El 1917 s’uní amb el Bloc Republicà Autonomista i fundà el Partit Republicà Català Posteriorment el grup publicà “La Jornada” diari en 1930-31 i s’integrà dins l’Esquerra Republicana de Catalunya

Tractava dels partits de la jornada de Lliga de primera divisió, especialment del Barça i de l’Espanyol Firmaven els articles Cantaclaro, Lluís Montaner i Lluís Albert, que també hi dibuixava De periodicitat setmanal, tingué una vida efímera

Fou establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972

El seu primer congrés pel març del 1915 reuní a Alaró 28 delegats, de Palma, Inca, Pollença, Marratxí, Llucmajor, Alaró, Maó i Alaior Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet però es desfeu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna

Era un setmanari multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol Fou dirigit per un consell de direcció format per Josep A Trabal, que signava articles d’opinió Miquel Cabeza, i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada Deportiva Disposà de periodistes esportius com Lluís Meléndez i José Luís Lasplazas, i els reporters Gaspar, Serrano i Florit Se’n publicaren 26 números