Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jubileu 2000
Celebració solemne de l’entrada de l’Església catòlica al nou mil·lenni.
Joan Pau II fou el pontífex responsable d’obrir i de tancar les nombroses celebracions que es dugueren a terme per commemorar l’arribada del Gran Jubileu Entre alguns dels actes més significatius cal destacar l’encontre del Papa amb els nens i els joves en la inauguració del Jubileu, els pelegrinatges a Betlem, les bules i, de manera especial, l’encíclica Novo Millennio Ineunte , que marcà la tònica de la celebració per al Gran Jubileu A més a més, la carta apostòlica Tertio Millenio Adveniente 1994 fou la base de la preparació de la celebració En el…
Romiatge del Venturós Pelegrí
Literatura catalana
Poema en codolada del principi del s.XVI, o potser del final del XV, que fou molt llegit fins ben entrat el s. XIX.
Desenvolupament enciclopèdic Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Bibliografia Anònim 1903 Pacheco, A 1992 Vegeu bibliografia
Llibre Vermell de Montserrat

Pàgina del Llibre Vermell de Montserrat, on apareix representada la concesió a Montserrat del Jubileu de Santa Maria de Porciúncula
© Fototeca.cat
Religió
Literatura catalana
Manuscrit dels s. XIV-XVI, en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…