Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Jüdisches Museum Berlin

Sala del Jüdisches Museum Berlin
© Jüdisches Museum Berlin / Thomas Bruns
Museu
Museologia
Museu de Berlín obert l’any 2001 que presenta la història de dos mil anys de judaisme a Alemanya.
El projecte s’inicià uns 25 anys abans de la inauguració, però no es pogué concretar del tot fins al setembre del 2001, en què fou inaugurat enmig d’una gran festa ciutadana L’edifici, obra de l’arquitecte Daniel Libeskind, es finalitzà l’any 1999, fou guardonat amb el premi alemany d’arquitectura i ha esdevingut un referent En el muntatge museogràfic els visitants poden recórrer els 3 000 m 2 de les 11 seccions en què s’estructura l’exposició permanent, seguint un fil cronològic a través del qual es recorre la història de la cultura jueva a Alemanya L’Holocaust nazi també és tractat en el…
llibre d’Ester
Història
Llibre de l’Antic Testament, escrit probablement per un jueu persa vers el 150 aC.
El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata
llibres dels Macabeus
Conjunt de dos llibres de l’Antic Testament que formen part del cànon grec de la Bíblia.
El primer llibre dels Macabeus , que degué ésser escrit en hebreu, però que només ha estat conservat en grec, narra les lluites de Mataties i dels seus fills, Judes, Jonatan i Simó, contra els reis hellenistes de Síria, Antíoc IV Epifanes i els seus successors 175-134 aC eren lluites armades de resistència religiosa contra els partidaris de paganitzar els jueus i d’imposar-los els costums hellenístics l’autor del llibre era un jueu de Jerusalem que l’escriví vers l’any 100 aC El segon llibre dels Macabeus inclou només els fets de Judes Macabeu model d’història patètica religiosa…
escola jueva d’Alexandria
Comunitat jueva que s’instal·là a Egipte després de la destrucció del temple de Jerusalem (~586 aC).
En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió Foren hellenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega Aquesta hellenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta , bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor 184-141 aC, parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren conservats per…
La memòria de l’aigua
Cinematografia
Pel·lícula del 1991; ficció de 82 min., dirigida per Héctor Fáver.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Grup Cinema-Art Lluís Serra i Sanvicens, Barcelona, Morgana Producciones Buenos Aires GUIÓ HFáver, Eugenia Kleber FOTOGRAFIA Gerard Gormezano blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ EKleber MUNTATGE HFáver, Manel Almiñana MÚSICA Lito Vitale SO MAlmiñana, Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ Boris Rotenstein Joseph, Isabel Abad Ivona i mare de Joseph, Cristina Peralta Myriam, Jaume Viada Oger, Nicolás Álvarez Joseph nen, Anna Llobet Myriam nena, Luci Lerer veu en off en jiddish PREMIS Amsterdam 1992 Joris Ivens, Montpeller 1992 menció especial del jurat…
Eclesiastès
Llibre sapiencial, escrit probablement a mitjan sIII aC, el títol del qual (hebr: Qohèlet, ‘l’home de l’assemblea’ o ‘un del poble’) és pseudònim del seu autor.
L’obra no té la forma tradicional sentències breus, ans desenvolupa diversos temes Argumenta contra algunes idees acceptades aleshores comunament retribució divina, avantatges pràctics de la saviesa, etc, denuncia les injustícies socials i proclama tant la vanitat de tot i la impossibilitat d’aconseguir la felicitat absoluta en vida i després de la mort com la necessitat de guardar el terme mitjà en tot i d’acontentar-se amb la pròpia sort El llibre tingué dificultats d’acceptació en el cànon jueu
Ageu
Desè dels profetes menors.
És considerat l’autor del llibre d’Ageu , redactat possiblement cap a l’any 520 aC, poc temps després de la tornada del poble jueu de l’exili Conté quatre discursos destinats a promoure la represa de la construcció del temple de Jerusalem, interromputs principalment a causa de l’oposició dels samaritans i altres pobles veïns El llibre retreu la indiferència dels jueus, que hauria motivat la secada i la fam que patien Profetitza la futura importància del temple i la victòria de Zorobabel damunt els seus enemics
Ulisses

Portada del llibre Ulisses , de James Joyce
© Fototeca.cat
Novel·la de James Joyce, editada a París el 1922, bé que la seva publicació fou començada molt abans en una revista nord-americana i hagué d’ésser interrompuda, acusada d’obscenitat, per l’escàndol que provocà.
També fou prohibida a la Gran Bretanya Concebuda com un recorregut a través de Dublín, parallel al viatge d’Ulisses en l' Odissea l’estructura de la qual forma el canemàs bàsic de la novella, narra la vida de dos personatges, el publicista dublinès d’origen jueu Leopold Bloom i el jove intellectual Stephen Daedalus en realitat Joyce mateix, durant un període d’unes vint hores L’obra presenta continus canvis d’estil i sobretot un llenguatge hermètic, simbòlic, no fàcilment comprensible, expressat a través d’un ús permanent del monòleg interior Ha estat considerada l’obra més…
Hanukà
Celebració jueva que té els orígens en els llibres Primer i Segon de Macabeus.
Dura vuit dies i es commemora la rededicació del temple de Jerusalem a l’època de la revolta dels macabeus al segle II aC quan aquests es rebellaren contra la imposició d’adorar divinitats gregues imposada per Antíoc de Síria Sol coincidir entre novembre i desembre segons el calendari gregorià o el dia 25 de quisleu tercer mes de l’any civil i novè de l’any religiós del calendari jueu El canelobre de nou braços on s’encenen les espelmes per a la festa rep el nom de hanukià Hi ha una llum per a cada vespre i el braç novè —el central— serveix per a encendre les altres espelmes, i…
Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica.
En fou el precedent l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, constituïda el 1985 a Tàrrega, presidida fins el 1988 per Jaume Riera i Sans i posteriorment, fins el 1992, per Eduard Feliu i Mabres Dissolta l’ADEJUC el 1993, hom creà la Societat Catalana d’Estudis Hebraics com a filial de l’IEC el 1995, que tingué com a president Eduard Feliu, fins a la seva mort 2009 Des d’aquest any ocupà el càrrec Pere Casanellas, que el febrer del 2020 fou rellevat per Jordi Casanovas Miró Té com a finalitat general el conreu dels estudis històrics i filològics relacionats amb la història del…