Resultats de la cerca

Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional

Interrompudes les seves activitats durant la guerra del Francès, les reprengué —per iniciativa del Collegi d’Advocats de Barcelona— el 1840 Des de llavors resideix al domicili del Collegi d’Advocats És integrada per 36 acadèmics numeraris Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatius, i n’han format part els més importants juristes catalans L’any 1936 organitzà el I Congrés Jurídic Català, i el 1971, juntament amb altres entitats, organitzà el II Congrés Ha estat presidida…

Lloc de reunió de poetes i oradors, hi eren fets cursos regulars per un cos de professors de retòrica, jurisprudència, gramàtica i filosofia Denominat després Escola Romana, durà fins al segle V

Fou creat el 1759 per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III, el 1761 Actualment té el local social al Palau de Justícia de València Posseeix una biblioteca important Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació

És format pel conjunt d’acadèmics numeraris de les reials acadèmies de belles arts, de ciències exactes, físiques i naturals, de ciències morals i polítiques, de jurisprudència i legislació, d’història, de farmàcia i l’espanyola, reunits en corporació estatal Els estatuts foren aprovats el 18 d’abril de 1947 La seu és a Madrid

Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia

Fou encarregat a una comissió presidida per Tribonià i composta per quatre professors més Teòfil i Cratí, de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli, de Beirut hi figuraven també onze advocats de Constantinoble i el Comes sacrarum largitionum Fou promulgat amb el nom de Digesta o Pandectae el 533 Passà a formar part del Corpus Iuris Civilis

Dedicat a la recerca sociolingüística, assessora el departament de Cultura Té una biblioteca especialitzada i es coordina amb altres institucions semblants Des del 1982 disposa d’una comissió assessora d’experts La seva feina consisteix a estudiar la situació sociolingüística catalana i a realitzar i emetre'n informes que la posin de manifest Així mateix actua sobre legislació lingüística i treballa en sistemes que permetin mesurar i avaluar l’evolució de la llengua catalana Fa un seguiment de la normativa i la jurisprudència sobre dret lingüístic i assessora la ciutadania en…

Els Bernoulli més importants foren els germans Jakob Bernoulli i Johann Bernoulli i el seu nebot Nikolaus Bernoulli Basilea 1687-1759, professor de matemàtiques a Pàdua i a Basilea, que estudià les sèries infinites i les funcions diferencials els fills de Johann, Daniel Bernoulli , Johann II Bernoulli Basilea 1710-90, professor de matemàtiques de la Universitat de Basilea, que treballà en òptica, termologia i magnetisme, i Nikolaus II Bernoulli Basilea 1695-Peterburg 1726, professor de jurisprudència a Berna i de matemàtiques a Peterburg, i els fills de Johann II, Jakob II…