Resultats de la cerca

Té l’origen en l’organització política i guerrillera d’alliberament ovambo, fundada el 1957 per Herman Toivo ja Toivo, que el 1960 adoptà el nom actual, sota la direcció de Sam Nujoma Multiracial i marxista, lluità contra l’intent de Sud-àfrica de consolidar la seva hegemonia a Namíbia El braç militar de la SWAPO, l’Exèrcit d’Alliberament Popular de Namíbia, atemptà des del 1966 contra objectius sud-africans al territori i rebé el suport d’Angola i Zàmbia on installà les seves bases i de forces cubanes Com a represàlia, aquests estats foren atacats per Sud-àfrica Del 1973 al 1989 la SWAPO…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Víctor MTarruella Barcelona, Cintora Films Madrid, Alexandra Roma GUIÓ Antonio Navarro Linares, VMTarruella, MIglesias, Luis Gde Blain FOTOGRAFIA Francesc Marín Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Otello Colangeli MÚSICA Carlo Savina INTERPRETACIÓ José Luis Pellicena Félix, Chantal Deberg Mara Sol, Sandro Moretti Ramón, Roland Carey Bernard, Fernando Cebrián, Luis Induni, Daniela Bianchi Elvira, Fèlix de Pomés, Iliana Grimaldi Blanca, Andrea Fantasia Don Enrique, Andrés Mejuto Ramon Berenguer, Daniel Martín, Josefina Tàpias…

Fou creada el 25 de maig de 1808 davant l’exigència popular que fos organitzada la lluita contra els francesos, i fou integrada per representants del poble, com el franciscà Joan Rico i l’advocat Manuel Cortés i Sanç, i per les antigues autoritats locals, empeses a lluitar contra Napoleó per por a un avalot popular La presidí el capità general, Rafael Vasco y Vargas, comte de la Conquista, amb l’arquebisbe Josep Company i Soler com a vicepresident La Junta inicià el mateix dia les negociacions amb Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, per tal d’obtenir ajuda contra Napoleó…

Durà del 1431 al 1449 La sessió inaugural fou presidida, en nom del cardenal Cesarini, per Joan de Ragusa i per Joan de Palomar, ardiaca de Barcelona La poca afluència de bisbes mogué el papa Eugeni IV a suspendre'l, però els pares conciliars, defensors de les teories conciliaristes, no solament s’hi oposaren, sinó que proclamaren novament els drets de Constança concili de Constança i fins i tot citaren el papa a judici Al cap de dos anys de pugna i havent aconseguit els pares de Basilea la pau amb els hussites gràcies a una ambaixada enviada a Praga, presidida per Joan de Palomar 1433, el…

En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…

Tanmateix, cal cercar el seu origen llunyà en collectius falangistes que no acceptaren la unificació de la Falange i el Requeté del 19 d’abril de 1937 Així, entre el 1937 i el 1938 tingué vida la “Falange Autónoma” impulsada per Patricio González de Canales entre el 1937 i el 1938 i una anomenada Falange Española Auténtica, de genealogia confusa s’atribueix la seva gestació a Vicente Cadenas i Raimundo Fernández Cuesta i també es vincula a una operació de desestabilització del règim franquista El 1939, però, la seva junta clandestina era presidida per Emilio Rodríguez Tarduchy i formada per…

Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el…

Està dedicat a la personalitat de la societat catalana i a l’anàlisi de la influència de les conviccions populars en les collectivitats humanes Mitjançant un rigorós exercici de comprensió històrica, el filòsof fomenta la reflexió cívica i el rebuig a la immoderació, a l’aïllament i a les temptacions de la supèrbia L’obra assenyala quatre trets significatius de la fesomia catalana la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia i s’articula al voltant d’un suggeridor símil amb la sardana en la qual el poble s’obre i es tanca conduït per la melodia Ferrater i Móra, conscient d’aquesta…

La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’article “Los enfoques de la…

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…