Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Confederación de Trabajadores de América Latina
Organització sindical llatinoamericana.
Fou fundada el 1938 a Mèxic sota la inspiració i la presidència del mexicà Lombardo Toledano i del brasiler Luis Prestes, amb un programa de reforma agrària, règims democràtics i independència econòmica llatinoamericana Hi assistiren delegacions sindicals de l’Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Nicaragua, Costa Rica, el Perú, l’Equador, Cuba, els EUA i Mèxic Ben aviat els comunistes assoliren el control de la CTAL, i vincularen la Confederació als interessos soviètics La CTAL aconseguí l’adhesió dels sindicats continentals més importants, n'afavorí la creació de nous…
Banc Interamericà de Desenvolupament
Entitat bancària constituïda el 1959 que agrupa 21 països de l’Amèrica Llatina i els EUA.
Des del 1976 s’hi han afegit altres estats no americans que mantenen relacions comercials amb els països de l’àrea llatinoamericana, fins a un total de 46 el 1996 Administrava els fons de l’Aliança per al Progrés i a la seva desaparició perdé importància, però l’enorme deute exterior dels estats rellançà les seves activitats Les seves funcions principals són la promoció de la inversió de capitals públics i privats per al desenvolupament sostenible mitjançant el finançament de programes dirigits També ofereix suport tècnic als governs per a la creació de l’Àrea de Lliure Comerç de…
Comunitat Andina de Nacions
Organització de cooperació regional llatinoamericana successora del grup Andí, creada a l’agost del 1997.
La integren Bolívia, Colòmbia, Equador, el Perú i Veneçuela Els òrgans de govern constitueixen el Sistema Andí d’Integració SAI, que duu a terme les seves tasques conjuntament amb els governs dels estats membres La CAN inclou en el seu àmbit la Zona de Lliure Comerç, establerta el 1969 i culminada el 1993, si bé és previst que el Perú no completi la seva adhesió fins el 2005 Ha establert negociacions amb MERCOSUR amb vista a una gradual integració
Orquestra Simfònica de la RTVE
Música
Formació creada l’any 1965 com a orquestra titular de la Radiotelevisió Espanyola.
Orquestra de referència a l’Espanya de la segona meitat del segle XX, l’Orquestra Simfònica de la RTVE debutà el 1965 dirigida per Odón Alonso al Festival Internacional de la Societat Internacional per la Música Contemporània, si bé la seva presentació oficial la feu alguns dies més tard al Teatro de la Zarzuela sota la batuta del seu director i fundador, Igor Markevitch A més del mateix Markevitch, n’han estat directors titulars Antoni Ros Marbà 1965-67, Enrique García Asensio 1966-84 i des del 1998, Odón Alonso 1968-84, Miguel Ángel Gómez Martínez 1984-87, Arpad Joó 1988-90 i Sergiu…
Revolució Cubana
Revolució Cubana Fidel Castro (a l’esquerra) i Raúl Castro (a la dreta) amb membres de la guerrilla a Sierra Maestra el 1958 (Ambaixada de Cuba a Madrid)
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de Cuba que comprèn la insurrecció que enderrocà el govern de Fulgencio Batista (1959) i també el règim establert posteriorment per Fidel Castro.
Hom fixa l’inici de la insurrecció el 26 de juliol de 1953, amb l’assalt infructuós de Fidel Castro, al capdavant de 200 homes, a la caserna Moncada a Santiago El 1956, amb el fracàs del desembarcament de Niquero, Castro començà la lluita guerrillera a Sierra Maestra on, gràcies al suport popular, es féu fort i publicà el Manifiesto de Sierra Maestra , constitucional i nacionalista El 1958 la resistència urbana i la guerrilla rural establiren un front comú Aquest any Ernesto Che Guevara ocupà Santa Clara, Raúl Castro Guantánamo i Fidel Castro Santiago Batista fugí i el 2 de gener de 1959 l’…
guerres de Cuba

Desembarcament nord-americà a Daiquiri, Cuba, el 22 de juny de 1898
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo Moncada, José Maceo…