Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Llibreria Espanyola

Diada de Sant Jordi. Parada de la Llibreria Espanyola a la Rambla (1933)
AFB. Pérez de Rozas
Llibreria creada a Barcelona el 1855 per Innocenci López i Bernagossi i continuada pel seu fill, Antoni López i Benturas.
El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l’Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i altres periòdics de la família López, la qual també hi edità nombrosos llibres Personatges com Pitarra, Roure, Robert, Llanas, Padró, Pellicer, Rusiñol, Alomar, Opisso, Vilumara i altres hi tingueren animades tertúlies Perdurà fins el 1933
Llibreria Quera
Llibreria
Esport general
Llibreria de Barcelona fundada el 2 de febrer 1916 per Josep Quera.
Especialitzada a l’inici en literatura catalana i teatre, s’inaugurà amb el nom de L’Escon i més endavant adoptà el nom de la família Es troba al carrer de Petritxol de Barcelona, al Barri Gòtic, i és l’única llibreria de la ciutat que ha mantingut la situació originària des de l’inici Al començament de la dècada de 1930, el quart dels sis fills de Josep Quera, Joan Quera, s’adonà de l’existència d’un buit de monografies i mapes excursionistes i inicià el canvi d’especialització La Quera publicà el primer catàleg de llibres de muntanya 1937 i en Joan Quera es feu càrrec del…
Llibreria Editorial Millà
Empresa fundada el 1901 pels germans Lluís i Francesc Millà i Gàcio i establerta al carrer de Sant Pau de Barcelona.
Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya Continuador d’una tradició vuitcentista, el fill, Àngel Millà i Navarro , aprengué l’ofici de llibreter amb el seu avi, Melcior Millà i Castellnou, i, bé que el primer s’establí pel seu compte, després ajudà el seu pare en el negoci de la llibreria-arxiu Com a editors iniciaren la sèrie Catalunya Teatral , amb més de dos-cents cinquanta títols A la postguerra, amb la collaboració del seu fill Lluís Millà i Reig, primer hagué d’editar només en…
Centre Cultural-Llibreria Blanquerna
Institució cultural de la Generalitat de Catalunya amb seu a Madrid inaugurada el 1993.
La seva missió és la difusió de la cultura catalana a la capital de l’Estat espanyol Hi tenen lloc conferències, cursos i debats sobre la realitat, la història i la cultura catalanes, especialment en el vessant de les relacions amb la resta de l’Estat espanyol Inclou una llibreria dedicada especialment a temes catalans El 2016 canvià el nom original de Centre Cultural Blanquerna per l’actual L’idioma predominant de les activitats és el castellà Comparteix l’edifici amb la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid L’11 de setembre de 2013, en ocasió dels actes de celebració…
Tres i Quatre
Editorial
Llibreria i editorial creades a València l’any 1968 per Eliseu Climent i Corberà.
Durant el franquisme la llibreria conegué diversos atemptats pel seu caràcter nacionalista i democràtic, que han continuat posteriorment, perpetrats per grups de la ultradreta i al blaverisme Emplaçat al carrer Pérez Bayer de la ciutat de València amb un canvi de local al mateix carrer el 1983, el 2006 es traslladà a la planta baixa de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC dels restaurats magatzems El Segle, propietat d’Acció Cultural del País Valencià Pel que fa a l’editorial, íntegrament dedicada al llibre en català, publica diverses colleccions ‘La Unitat’, ‘Quaderns…
Catalònia
Editorial
Llibreria i editorial fundada a Barcelona el 1924 per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet.
En els seus inicis l'editorial es féu càrrec de l'edició de la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana i continuà les revistes D'Ací i d'Allà , Agricultura i Ramaderia i Economia i Finances El 1924 inicià la Biblioteca Catalònia , dedicada a prosistes catalans, i les biografies de Quaderns Blaus i la Biblioteca Univers , dedicada sobretot a novellistes estrangers Durant la Segona República augmentà el nombre de publicacions La llibreria s'establí al número 17 de la plaça Catalunya fins el 1931, any que canvia de local pel de la ronda de Sant Pere número 3, on continuà fins al…
L’Avenç
Editorial
Establiment tipogràfic i editorial creat el 1891 per Jaume Massó i Torrents i Ramon Casas, els quals el convertiren, també, poc temps després, en llibreria.
Exercí un gran paper tant en l’aspecte literari i gramatical com en el camp de les innovacions tipogràfiques al tombant del s XIX a través de la “Collecció de prosistes catalans”, de la “Collecció d’obres pòstumes” de Verdaguer, de volums solts, i, sobretot, a partir del 1903, a través de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, una de les primeres colleccions de butxaca del país, que tragué fins a 152 volums L’editorial publicà, entre d’altres, la majoria dels llibres de Maragall, els primers llibres de Rusiñol, l' Ensayo de gramática del catalán moderno , de Pompeu Fabra, traduccions de Dant,…
Norma Editorial
Editorial
Empresa editorial especialitzada en còmics.
Fundada el 1977 per Rafael Martínez, que n’és també el president, cobreix l’edició, distribució i venda al públic d’obres en aquest gènere i articles de marxandatge Publica autors d’àmbit estatal i versions internacionals, que organitza en tres grans divisions còmic europeu, còmic nord-americà i manga El 1983 establí al passeig de Sant Joan de Barcelona la llibreria Norma Comics, centre d’una xarxa de llibreries franquiciades arreu de l’Estat espanyol dedicades al gènere Ampliada successivament fins als 5000 m 2 , la llibreria Norma Comics ha esdevingut una…
Institut Gallach
Editorial
Llibreria i editorial fundada a Barcelona el 1924 per Josep Gallach i Torras.
Publica obres monumentals, en diversos volums, sovint illustrades, i en llengua castellana, sobre història, art, geografia, història natural, etc
Grup Logicofobista
Grup artístic d’avantguarda, format a Lleida.
Perseguia una síntesi d’espiritualisme i surrealisme Presentat sota el patrimoni de l’ADLAN, el 1936, a les galeries de la Llibreria Catalònia de Barcelona, per Magí A Cassanyes i el poeta J Viola Gamón —després pintor, conegut com a Manuel Viola—, fou integrat per Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, Esteve Francès, AGamboa-Rothwoss, AGLamolla, Ramon Marinello, Joan Massanet, Maruja Mallo, Àngel Planell, Jaume Sans, Nadia Sokalova, Remedios Varó i Joan Ismael