Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Teatre Lliure
Escena d’una representació de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, per la companyia Teatre Lliure (1990)
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia teatral fundada el 1976 per Fabià Puigserver amb la col·laboració de Pere Planella, Lluís Pasqual i Carlota Soldevila.
Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’…
Terra Lliure
Història
Organització revolucionària catalana clandestina, creada el 1979 per la fusió de sectors d’Independentistes dels Països Catalans amb els grups armats de l’Exèrcit Popular Català (creat el 1970) i de les Forces Armades Catalanes (1977).
Inicià l’activitat armada el 1980, però després de diverses dissensions internes i fracassos s’extingí el 1985 El mateix any es refundà i passà a tenir una relació més estreta amb el Moviment de Defensa de la Terra i amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional El 1988 incrementà les seves activitats, amb atemptats contra organismes oficials i diverses empreses, fins que el 1991 un sector majoritari renuncià a la lluita armada i s’integrà dins Esquerra Republicana de Catalunya Pere Bascompte, que havia estat el màxim dirigent de l’organització, entrà a militar dins d’ERC, tot i que el…
Catalunya Lliure
Partit polític
Organització independentista sorgida al juny de 1989 com a coalició impulsada pel Moviment de Defensa de la Terra-Partit Socialista d’Alliberament Nacional davant les eleccions europees d’aquell any, on obtingué 19.586 vots.
Transformada en partit al desembre de 1989, es definí com l’organització de masses d’un Moviment Català d’Alliberament Nacional, es declarà partidària de la independència i la unificació dels Països Catalans i defensà totes les formes de lluita Inicialment en formà part el Front Nacional de Catalunya , però poc després l’abandonà A l’estiu de 1991, coincidint amb la dissolució de Terra Lliure, patí una escissió de dirigents i militants com Josep Aixalà i Jordi Vera, que ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 5224 vots…
Via Lliure
Manifestació massiva que tingué lloc a Barcelona amb motiu de l'Onze de setembre de 2015.
Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, es disposaren al llarg de 5,2 km al llarg de l’avinguda Meridiana de Barcelona, des de Can Dragó Nou Barris fins a les proximitats del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella El moment culminant fou, com en les anteriors manifestacions, a les 1714, quan un punter gegant transportat per atletes començà el recorregut d’un extrem a l’altre per l’espai central de la manifestació Quarta…
Orquestra de Cambra Teatre Lliure
Música
Orquestra fundada a Barcelona el 1985 per Josep Pons, Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver i amb seu al Teatre Lliure.
Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del segle XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d’autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla , acollit amb entusiasme per la crítica francesa La seva activitat discogràfica s’amplià amb monogràfics dedicats a Frederic Mompou , Robert Gerhard , Josep Soler i Luis de Pablo El 1996 realitzà el primer enregistrament mundial de l’òpera Pepita Jiménez , d'…
Aliança Lliure Europea
Política
Partit polític d’àmbit europeu constituït el 2004.
Té l’origen en la federació del mateix nom fundada el juliol del 1981 a partir de la Declaració del Conveni de Brusselles, precedida de la Declaració de Bastia 1979, signades per vuit partits nacionalistes i regionalistes democràtics Defensa una Europa dels pobles davant les dificultats de les nacions sense estat i les minories nacionals d’obtenir representació en l’entramat dels estats nació tradicionals El 2018 tenia 35 membres, entre els quals hi havia Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Unitat Catalana Catalunya del Nord, la Federació Socialista de Mallorca i el Bloc Nacionalista…
Àger Vol Lliure
Esports aeris
Club de parapent i paramotor d’Àger.
Fundat el 1997, participa en la Lliga d’Espanya, el Campionat de Catalunya i l’Open FAI Practica el vol a la zona del Montsec i els seus camps d’aterratge habituals són el Camp del Vertet, prop del càmping Vall d’Àger, i el Camp de 300, situat sota la sortida del coll d’Ares Està associat amb l’escola de vol Alsnúvols, que ofereix classes de parapent, paramotor, paratrike, paracaigudisme, cursos de seguretat bàsica, bateigs de vol i vols turístics
A l’aire lliure
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports en català publicat a Tarragona a l’octubre del 1926. En fou director Ricard Guasch.
Associació Europea de Lliure Comerç
Economia
Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal.
Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia 1961, Islàndia 1970 i Liechtenstein 1991 Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d’una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s’assolí el 1966 Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers La seva gestió fou confiada a un consell de ministres L’ingrés de part dels seus membres a la Comunitat Econòmica Europea, des del 1993 Unió Europea el 1972, la Gran Bretanya i Dinamarca el 1985, Portugal, i el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia, en determinà…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina