Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
llei de Curie
En les substàncies paramgnètiques, estudiades en el domini clàssic de les temperatures ordinàries, relació de proporcionalitat entre la imantació de la substància M i la inducció magnètica B del camp magnètic aplicat.
S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància
Companyia Empar Rosselló
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1979 a Barcelona per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.
Ha fet els muntatges següents Solstici , Sol de dansa amb so , Madonna , Antra 1979, Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure 1983, Collage molècula 1984, Figures 1985, Més cèntric impossible 1986, Tu ets jo i jo sóc tu 1987, Es pot arribar tard 1990, Amor, amor, amor 1991, No et fiïs de les aparences , tu també pots guanyar 1992, Coloratures per a cinta magnètica 1993, Vien's on se'n va 1993-94, Traviata 1994, La era de la ensalada —pensaments ocults— 1995 i El somni de la nit de Sant Joan 1996
Club 49
Música
Entitat fundada el 1949 a Barcelona per Joan Prats i antics membres d’ADLAN amb l’objectiu de reprendre les activitats de divulgació de les arts d’avantguarda.
Joaquim Homs s’ocupà de la secció de música i entre el 1952 i el 1958 es feren, en disc o en cinta magnètica, una quarantena d’audicions comentades d’obres d’autors del segle XX El 1960, per tal de poder fer concerts en viu, es creà dins el Club 49 un patronat específic amb el nom de "Música Oberta" i s’incorporà a l’organització JM Mestres Quadreny L’activitat s’inicià immediatament i es mantingué sense interrupció fins el 1968 Se succeïren regularment concerts, conferències i audicions comentades, amb la participació de coneguts concertistes locals i estrangers, com G Ligeti, K…
Institut Català d’Investigació Química
Química
Fundació privada impulsada per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de convertir-se en referent per a la química en l’Espai Europeu d’Investigació.
Situat en el nucli del que ha d’ésser el Parc Científic i Tecnològic de Tarragona, inaugurà una primera fase l’any 2003 amb 8 012 m 2 de superfície construïda i fou ampliat en 4 800 m 2 l’any 2009 L’edifici, estructurat de forma modular i sota criteris de sostenibilitat que minimitzen el consum d’aigua i energia, disposa de 27 laboratoris de recerca, 3 de suport a la recerca i 4 laboratoris tecnològics, tots a càrrec de personal altament especialitzat A més, hi ha un laboratori dedicat a la Ressonància Magnètica Nuclear, un clúster d’ordinadors, un laboratori per a reaccions a…
MiniDisc
Sistema d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en disc magnetoòptic.
Introduït en el mercat l’any 1992 per Sony, ofereix una qualitat comparable a la del disc compacte i fa possible l’enregistrament del mateix disc múltiples vegades El disc, d’un diàmetre de 64 mm, va dins una caixa de 68 × 72 × 3 mm, i permet un enregistrament de 74 minuts com a màxim per al senyal estereofònic Comparat amb els sistemes de cinta magnètica, presenta sobretot l’avantatge de l’accés aleatori a les dades, que possibilita de canviar ràpidament de pista o de reproduir fragments musicals sense interrupcions Cada canal d’àudio és mostrejat a 44,1 kHz, amb 16 bits per…
premi Josep Pla
Literatura catalana
Premi de narrativa en llengua catalana concedit anualment, des del 1969, per l’editorial Destino.
S’entrega la nit del dia de Reis, juntament amb el premi Nadal Relació d’obres i autors guardonats 1968 Onades sobre una roca deserta , de Terenci Moix 1969 Difunts sota els ametllers en flor , de Baltasar Porcel 1970 Testament a Praga , de Tomàs i Teresa Pàmies 1971 Els alicorns , de Gabriel Janer i Manila 1972 El temps barrat , d’Alexandre Cirici 1973 Andrea Victrix , de Llorenç Vilallonga 1974 El vel de Maia , de Marià Manent 1975 Història del Cercle Artístic de Sant Lluc , d’Enric Jardí 1976 Contraataquen , de Carles Puig 1977 Josep Pla o la raó narrativa , de Josep M Castellet 1978 Les…
Betamax
Sistema domèstic d’enregistrament i de lectura, en cinta magnètica, dels senyals de vídeo, com també dels d’àudio que hi van associats.
Aparegut en el mercat l’any 1977, al cap de pocs mesos començà a competir amb el nou format VHS i més tard també amb el VCR 2000, d’origen europeu La rivalitat entre els dos primers sistemes, tots dos ideats al Japó, durant una bona part dels anys vuitanta afavorí avenços tecnològics notables Malgrat els avantatges del Betamax permetia d’aprofitar més bé la cinta i havia incorporat, abans que el VHS, els senyals d’àudio estereofònics, fou el VHS el que s’imposà finalment
Betacam
Sistema professional d’enregistrament i de lectura, en cinta magnètica, dels senyals de vídeo, com també dels d’àudio que hi van associats.
Disposa de 4 pistes longitudinals, situades als marges superior i inferior de la cinta, per a enregistrar-hi dos canals d’àudio, un senyal de control i un senyal de codi de temps El senyal de vídeo, en canvi, és enregistrat en pistes transversals, a la part central de la cinta, de manera que la informació de luminància i la de crominància es troben en pistes adjacents Aquest sistema és el fonament de diversos models de càmeres portàtils N'hi ha una versió millorada, el Betacam SP, amb dues pistes addicionals d’àudio d’una gran qualitat, que augmenta la durada d’enregistrament de la cinta
cartografia
Historiografia catalana
La història de la cartografia catalana ha estat objecte d’estudi des del començament del s. XIX per geògrafs, geòlegs, historiadors, enginyers i arquitectes.
Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…