Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Saportella
Llinatge vicarial i de magnats que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al s XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.
El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de…
concili de Troyes
Concili del regne franc que per designi del rei Lluís el Tartamut i del papa Joan VIII es reuní a Troyes (França) l’11 d’agost de 878.
Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del…
Taradell
Llinatge de magnats osonencs coneguts des del 1002 amb Ató de Taradell
.
La línia successòria es perfila amb Bermon de Taradell 1023-33 el seu hereu Ramon Bermon de Taradell 1058-80, casat amb Belissenda de Gurb, acresqué el patrimoni vers l’Estany i el castell de l’Aguilar Balenyà Pere Ramon de Taradell 1090-1148 era a la vegada canonge de Vic i feudatari del bisbe Un fill seu, Guillem de Taradell , fou canonge i mestre de la canònica de Vic i morí 1194 amb fama de poeta El llinatge s’extingí amb Titburgueta de Taradell , filla de Berenguer de Taradell 1148-84, que es casà 1165 amb Pere de Vilademany Els seus successors, cognomenats encara durant dues generacions…
Melissenos
Família de magnats bizantins que, al s XI, estigué aliada als Comnè.
D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles
presa de Barbastre
Història
Conquesta de Barbastre, per l’agost del 1064, que formà part de la campanya promoguda pel papa Alexandre II contra els musulmans de la península Ibèrica i de Sicília, amb un caràcter religiós —remissió dels pecats als combatents, etc— que la fa un precedent de les croades a Terra Santa.
Fou preparada a Barcelona en una reunió de magnats a la qual assistiren el legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona Hi participaren forces de molts regnes cristians, entre les quals les pontifícies comandades per Guillaume de Montreuil, les normandes, les de Gui Geofroi, comte de Poitiers i duc d’Aquitània, les aragoneses del rei Sanç Ramires i les catalanes del comte Ermengol d’Urgell i del bisbe de Vic, Berenguer Guifré Barbastre fou presa al cap d’un setge de quaranta dies Els vencedors s’apoderaren d’un enorme botí, tractaren durament els vençuts i adoptaren l’…
Lluçà
Genealogia
Llinatge de magnats feudals senyors dels termes dels castells de Lluçà i Merlès des de la fi del segle X.
Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer de Lluçà…
Montcada
Llinatge de magnats, el més important, amb el dels Cardona, dels Països Catalans, pels seus feus i pels personatges importants que donà.
Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del…
Montseny
Llinatge de magnats que té per estirp Ot de Sesagudes (mort després del 1035), fill de Vives i casat amb Geriberga, parenta de la família vescomtal de Barcelona.
Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i Montpalau, es casà…
Òdena
Llinatge senyorial propietari del castell d’Òdena (Anoia), al comtat de Manresa.
El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i…
Teatre dels Festivals de Bayreuth
Música
Gran teatre destinat a la representació de l’obra de Richard Wagner, situat a Bayreuth, al sector de Francònia integrat a Baviera.
La ciutat tenia una bona tradició musical i artística, especialment a partir dels marcgravis Frederic Hohenzollern i Guillermina de Prússia germana de Frederic el Gran, els quals a mitjan segle XVIII construïren una bella òpera barroca de fusta -que es conserva-, obra dels germans Bibiena, i altres luxosos edificis R Wagner havia intentat bastir un teatre dedicat a la seva música a Munic, sota el patrocini de Lluís II de Baviera, però el recel dels súbdits davant la prodigalitat reial portà a l’abandó del projecte El 1871 el compositor alemany convencé les autoritats de Bayreuth de cedir-li…