Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Mal Pelo
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1989 a Barcelona pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz.
El grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges, i algunes propostes escèniques estan arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda Durant els seus primers anys, el grup feu nombroses gires Europa, Orient Mitjà i Amèrica, activitat combinada amb períodes de creació en diversos països Aquesta itinerància provocà un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que feu que el grup reforcés la seva investigació artística L’any 1997 Pep Ramis i Maria Muñoz impulsaren el projecte L’animal a l’esquena , un centre de creació, intercanvi i…
Les flors del mal
Recull de poemes de Charles Baudelaire.
La primera edició, apareguda el 1857, comprenia un poema pròleg i cent poemes numerats i distribuïts en seccions subtitulades aquesta aparença de composició premeditada, però, fou feta a posteriori els poemes foren escrits ocasionalment en el decurs de setze anys El títol —ideat, sembla, per un amic del poeta, que havia pensat en Les Lesbiennes i Les Limbes — contribuí a provocar el procés que li fou incoat per obscenitat el mateix any que hom processava Madame Bovary Baudelaire i el seu editor foren condemnats a una multa i sis dels poemes foren prohibits El 1861 n'aparegué una segona…
el Comte Mal
Folklore
Nom que la tradició popular mallorquina ha donat al segon comte de Formiguera, Ramon Safortesa (1627-94), senyor feudal de Santa Margalida, poble amb el qual sostingué dures lluites, com també amb d’altres indrets.
Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau , i arribaren fins i tot a substituir “mon comte Arnau” per “mon comte Mal” Josep M Quadrado Las bodas del Conde Malo , 1843, Ramon Picó i Campamar De pressa , 1884, Guillem Colom El Comte Mal, 1950 i d’altres l’han convertit en personatge literari
El Mal Caçador
Tema literari derivat de la llegenda que refereix el càstig d’un caçador que, assistint un diumenge a missa, abandonà el temple en persecució d’una llebre que els gossos havien alçada l’instant de la consagració; Déu el castigà a errar eternament enlaire rere la peça quimèrica.
Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella, en Leyendas y…
Ahrimān
Mitologia
Esperit del mal en la religió iraniana.
El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes
Balder
Mitologia
Déu de la mitologia germànica, fill d’Odin i de Frigg i casat amb Nanna.
Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc Balder morí i anà al regne de Hel Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök el capvespre dels déus
Botres
Mitologia
Fill d’Eumel, sacerdot d’Apol·lo a Tebes.
El seu pare el matà pel fet d’haver malmès un sacrifici al déu, i Apollo el convertí en l’ocell anomenat Aèrop, de mal averany
el comte Arnau
Literatura catalana
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del romanticisme ençà.
Desenvolupament enciclopèdic N’és l’element essencial una balada, probablement nascuda al final del s XVI al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 la interpretà com una expressió del sentiment collectiu de justícia Arnau ha trencat el pacte amb els mossos i ho paga eternament però també ha estat vista com una plasmació de l’…
comtat de Santa Maria de Formiguera
Història
Títol concedit el 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró de Santa Margalida i Hero.
El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi
mestre de Flémalle
Pintura
Nom amb què el 1898 M. von Tschundi designà l’anònim autor de la producció pictòrica anteriorment assignada a la primera època de Rogier van der Weyden.
Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina