Resultats de la cerca

Fundat com a setmanari 1938 al País Basc per l’editor Manuel Fernández Cuesta Merelo, el 1942 es convertí en diari És la publicació esportiva de l’Estat amb més difusió i lectors Té un web, creat el 1995, amb molts seguidors i des del 2001 té una emissora de ràdio i des del 2010 disposa d’un canal de televisió per TDT Té una línia editorial propera al Reial Madrid

Aquesta denominació fou reintroduïda en la historiografia catalana vers molt a la fi del segle XVI o el començament del XVII, però esdevingué més general a partir de la publicació de Marca Hispanica sive Limes Hispanicus de Pèire de Marca i Baluze el 1688 i de la Histoire générale du Languedoc de Devic i Vaissètte en 1730-45 Més tard hom cregué plenament en la realitat administrativa i política d’una entitat designada amb aquest nom, constituïda pels comtats catalans, o almenys per la majoria d’ells, sota l’autoritat militar d’un dels comtes, que rebia per això el títol de marquès Per a Josep…

Amb el fraccionament feudal formà una unitat politicoadministrativa, i com a tal formà part de la Lliga Veronesa 1164

La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i reco-llí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i…

L’obra consta de tres llibres el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França i aplicada en el tractat dels Pirineus , el 1659, i en la conferència de Ceret , el 1660, basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una…

Fou fundat el 1979 La temporada 1997-98 quedà campió de grup de primera territorial i assolí la categoria preferent S’entrena al camp municipal del barri Marca de l’Ham

Creada per Josep Maria Armangué i els seus germans, i amb l’ajut dels germans Moré, s’inicià amb la fabricació de down cars , vehicles sense motor que s’utilitzaven al principi del segle XX per a fer curses per carrers i pistes en baixada Després dels primers autocicles, iniciaren la fabricació de vehicles amb motor, molts del quals foren utilitzats per a la competició En aquest àmbit, obtingueren victòries de renom, com la del mateix Josep Maria Armangué a la cursa Barcelona-Sabadell-Barcelona del 1914, la del Garraf, la Copa de l’Ordal o la dels Brucs Un David , pilotat per Josep Maria Moré…

Es fundà el 1921 i posteriorment s’anomenà MA La marca passà a mans de Jesús Batlló, que pilotà un dels seus cotxes en el II Trofeu Armangué i a la Pujada a l’Arrabassada 1923, en què quedà tercer i segon respectivament

Fundada per l’enginyer Manuel Pazos el 1917, la firma s’establí al carrer del Consell de Cent de Barcelona, i en sortiren dissenys originals com els motors sense vàlvules i la primera caixa de canvis sincronitzada construïda a Espanya El segon disseny de la marca fou el Tipus B

Es fundà el 1958 de la mà del pilot i constructor Francesc Xavier Bultó Les motocicletes foren fabricades per Cemoto SA a Sant Adrià de Besòs El primer model fou la Bultaco Tralla 101, que evolucionà en la Bultaco TSS 1960 El model Metralla Mk2 de 250 cc fou el model més popular Aquestes motocicletes guanyaren nombrosos campionats, estatals i internacionals, i establiren diversos rècords El 1964 la marca creà la seva primera moto de trial, la Sherpa, que guanyà el Campionat del Món del 1970, a la qual seguiren la Pursang, l’Astro i el Matador, i amb les quals s’aconseguiren diversos…