Aquesta denominació fou reintroduïda en la historiografia catalana vers molt a la fi del segle XVI o el començament del XVII, però esdevingué més general a partir de la publicació de Marca Hispanica sive Limes Hispanicus de Pèire de Marca i Baluze el 1688 i de la Histoire générale du Languedoc de Devic i Vaissètte en 1730-45.
Més tard hom cregué plenament en la realitat administrativa i política d’una entitat designada amb aquest nom, constituïda pels comtats catalans, o almenys per la majoria d’ells, sota l’autoritat militar d’un dels comtes, que rebia per això el títol de marquès. Per a Josep Calmette aquesta Marca es devia constituir l’any 865 per segregació d’una Marca Septimanohispànica existent des del 817; segons Dhondt, ja devia haver aparegut el 798, però es devia integrar a Septimània el 852 i se'n devia separar el 865. Posteriorment hom acceptà en general els punts de vista de Calmette, amb algunes objeccions de Botet i Sisó, des del 1890. Antonio de la Torre (1947) i Maravall (1954) discreparen radicalment de Calmette, i fou Ramon d'Abadal el qui aclarí definitivament la qüestió.