Resultats de la cerca

Composta per tres festivals que, successivament, tenen lloc a Barcelona, Canet de Rosselló i Mònaco els mesos previs a les grans competicions mundials Cadascun d’aquests festivals té, darrere seu, la història d’un important esdeveniment de natació En el cas de Barcelona, fou el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, establert per la Federació Catalana de Natació el 1980 La solvència que dona aquest passat, el fet que es disputi en una piscina de 50 m i que tingui importants recompenses monetàries fan que hi participin habitualment campions del món i recordistes olímpics

Traducció del terme grec Theotokos , que correspon al títol mariològic més antic, als Països Catalans aquesta expressió ha prevalgut sobre altres d’equivalents, i és emprada també com a simple interjecció

Iniciada el 1973 per Antonio Beghetti com a prova en solitari, des de fa uns quants anys també es disputa en la modalitat a dos Amb intermitències, se n’han celebrat vint-i-tres edicions És una de les proves clàssiques a Catalunya

Fundat el 1930, nasqué com a escissió del Reial Club Marítim de Barcelona Agrupà majoritàriament els antics socis del RCM Barcelona que discreparen de la inclusió d’una secció de rem al club L’any 1934 canvià de denominació i fou batejat com a Club de Vela Barcelona Desaparegué l’any 1936

És el resultat de la integració mitjançant un SIP Sistema Institucional de Protecció de quatre caixes d’estalvi d’àmbit estatal espanyol liderades per Caja Múrcia, la qual, en entrar en vigor la nova entitat, hi tenia un pes del 41% dels actius Les altres entitats eren Caixa d’Estalvis del Penedès  28%, Caja Granada 18%, i Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears  13% La seu és a Madrid i el seu primer president és Carlos Egea En el moment d’entrar en vigor els seus actius eren de 73055 milions d’euros Tot i que la integració es feu mitjançant un SIP, rebé una injecció de 915 milions…

Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser…

La seva devoció fou estesa per Europa i després per tot el món pels carmelitans Aquesta advocació ha quedat popularment lligada amb l’aparició de la Mare de Déu a sant Simó Stock La festa del Carme, que hom celebra el 16 de juliol, s’inicià a Anglaterra al segle XIV, amb el títol de “Santa Maria del Mont Carmel” Als segles XVI i XVII, amb l’increment que prengueren les confraries de l’escapulari, el papa Pau V la reconegué com la festa principal de l’orde, i la seva celebració s’estengué a Espanya i als seus dominis, el 1674, i a l’Església universal, el 1726, per butlla de…

És una talla policromada de fusta de noguera, de 56 cm d’alçada, que representa Maria com a Mare de Déu en majestat i com a tron de saviesa Presenta algunes característiques poc freqüents en les imatges romàniques, com ara els cabells i les orelles al descobert, o la mà esquerra a l’espatlla de l’infant, sostingut amb la mà dreta L’any 2000 fou restaurada en profunditat Datada entre el final del segle XI i el principi del XIII, com totes les marededeus trobades, probablement fou amagada per tal que la seva descoberta fos considerada el llegat d’un sant o un miracle Segons la tradició…

Segons la tradició, fou descoberta al s XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo

Nascut d’una escissió dins d' Un tros de paper , publicà 33 números 1886-87 Tot i l’èxit de venda, fou suspès per l’editor, Innocenci López, perquè les circumstàncies del moment no eren pas favorables a l’humor ni a la crítica, ni que fos de costums