Resultats de la cerca

Publica una collecció de clàssics de la cultura menorquina Capcer , i una revista d’història i arqueologia, Mcloussa Organitza cursos i jornades d’estudi i congressos

Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador…

Pretesament literària, es proposava d’estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí Se’n publicaren set números, de manera irregular, entre el 7 de juny i el 13 de setembre de 1891

Fundada com a butlletí d’una societat mutualista, el 20 d’octubre de 1898 fou adquirida per la Societat Llibertària Agrupació Germinal Fou suspesa la seva publicació en dues ocasions 1903-04, 1907-12 Dirigida per Joan Mir i Mir, tingué una especial importància en el desenvolupament del sindicalisme menorquí i hi collaboraren, ultra menorquins, Federico Urales, Anselmo Lorenzo i d’altres

La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons II com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal , del final del segle XVII Sembla un text dramàtic compost…

Durant els primers trenta anys d’existència creà en el seu si entitats com la Cambra de Comerç i la Cambra Agrícola, els primers centres illencs de puericultura i lluita antituberculosa, un orfeó i grups excursionistes i esportius que abans del 1930 havien assolit personalitat pròpia o havien estat assimilats a centres oficials L’any 1906 adquirí la Revista de Menorca , que era publicada des del 1888 El 1916 fou creat el Grup Filharmònic Després d’una llarga crisi, tingué un recobrament a partir del 1958 Entre d’altres activitats, organitza els concursos anuals Saló de Primavera, d’arts…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…

L’interès historiogràfic de l’Arxiu Històric de Maó és fonamental per a l’estudi de la història de Menorca, ja que inclou tant la documentació pròpia de la ciutat de Maó com els fons dipositats corresponents a altres institucions de l’illa Això no obstant, i tal com succeeix amb la resta d’arxius menorquins, són molt escassos els documents anteriors al 1558 i, en especial, els anteriors al 1500 Al llarg del s XIX l’arxiu rebé els fons de les extintes institucions de l’Antic Règim, com ara la Reial Governació i el Reial Patrimoni L’any 1910 l’Ajuntament de Maó contractà l’historiador Francesc…

La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Mongofre, on residia La finalitat de la Fundació és vetllar per la cultura menorquina, mitjançant diferents activitats i serveis, com ara la Biblioteca-Arxiu Ferran Rubió i Tudurí —biblioteca universitària formada per més de 5 000 volums, entre els quals destaquen el llegat de Pons Capella i el seu fons personal— la Filmoteca de Menorca, que té la missió de conservar, catalogar i difondre el patrimoni cinematogràfic que faci referència a…

Continua en la mateixa família