Resultats de la cerca

E1f101 i designat amb freqüència pel seu nom alemany Jenaer Liederhandschrift No es coneix amb certitud la seva procedència, encara que possiblement fou copiat per a Friedrich der Ernsthafe, landgravi de Turíngia El manuscrit arribà a Jena a mitjan segle XVI, segurament portat per l’elector de Saxònia Friedrich der Grossmütige Recull prop d’un centenar de melodies, escrites en notació quadrada no mensural, representatives del repertori dels minnesingern , l’equivalent germànic del fenomen trobadoresc És una de les colleccions més importants de la cançó monòdica profana en…

Els fets de la plaça de Tiananmen de Pequín El nom fa referència a la plaça de Tiananmen de Pequín, on tingueren lloc els principals episodis Amb el rerefons de l’obertura de l’URSS des de mitjan anys vuitanta, començà el 17 d’abril en commemoració de l’ex-secretari general del Partit Comunista, Hu Yaobang , mort dos dies abans i símbol de les polítiques reformistes i anticorrupció Les mobilitzacions, protagonitzades sobretot pels estudiants, s’estengueren a les principals ciutats de la Xina, i hom reclamà un diàleg amb el primer ministre Li Peng Inicialment el Partit Comunista…

Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canibell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” setembre del 1883 — juliol del 1889, dirigida per Canibell

Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres importants…

El 1364 un Arnau de Bardaixí fou comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa i defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12 La seva adhesió a la causa de Ferran d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell Un gran nombre de línies foren originades aleshores La línia dels senyors de Conques, la casa pairal de Benasc, fou continuada per Arnau de…

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…

Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…

El primer que fou hoste de correus, elegit per terna, el 1539, fou Antoni Joan Ferran , que aconseguí de Carles V, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill Antoni Joan Ferran , i el 1565 Felip II confirmà la succcessió al fill d’aquest, també anomenat Antoni Joan Ferran , i el càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis El 1610 fou nomenat Felip Ferran i Alcate mort el 1662, fill de l’anterior, que arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana Tassis El 1662 passà a Antoni Ferran , i…

Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent , Vall d’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630-, i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València

Construïren molts orgues, entre els quals hi ha els de nombroses catedrals d’Espanya, i desenvoluparen l’orgue barroc castellà en tota la seva brillantor sonora i la màxima perfecció tècnica La nissaga s’inicià amb Pedro de Etxeberria, que el 1644 treballà en els orgues de la catedral de Lleó El seguí Antonio o Alonso, que bastí, entre d’altres, els dos orgues de la seu de Palència, en la construcció del segon dels quals hi collaboraren fra Domingo Etxeberria i fra José de Eyzaga Etxeberria, franciscà que morí durant la seva construcció 1691, després d’haver treballat a Eibar -on…