Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Moto Club Moianès
Motociclisme
Club motociclista de Moià.
Fundat el 1971, es dedica a l’organització de proves esportives de motociclisme fora d’asfalt Des del 1972 organitza anualment les 24 Hores de Moià de resistència, que es disputaren per primer cop al Circuit del Prat i passà pels de Montbrú, Assistadors, Comes Nou i, finalment, el Circuit Verd
Grup Excursionista Moianès Independent
Excursionisme
Club de muntanyisme de Moià.
Fundat el 1974, incorporà l’adjectiu independent en la denominació per a diferenciar-se del seu precedent, el Grup Excursionista Moianès Conegut com GEMI , organitza excursions i practica l’alpinisme, l’escalada i altres activitats relacionades amb la muntanya Des del 1976 organitza la Travessa Moià-França i des del 1981, la Caminada Popular pel Moianès
3 Hores de Moià
Motociclisme
Competició de motociclisme offshore celebrada anualment a Moià des del 1990.
Organitzada pel Motoclub Moianès al Circuit Verd de Moià, de 4,8 km, és puntuable per al Campionat de Catalunya de resistència en terra Hi participen equips de dos pilots, júniors o sèniors, que poden competir en la categoria de 125 cc, quatre temps o superior Jordi Arcarons guanyà dues edicions 1992, 1999
el Socors
Advocació mariana (Mare de Déu del Socors) que recorda la Mare de Déu com a dispensadora de gràcies i favors.
Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les esglésies del Secors dels augustinians…
Museu de Moià

Façana d’entrada del Museu de Moià
© C.I.C - Moià
Museu
Arqueologia
Museu creat el 1997, resultat de la fusió de l’antic Museu Comarcal de Moià, nascut l’any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l’any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s’instal·là al recinte del parc municipal.
A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les colleccions arqueològiques i paleontològiques Al maig del 1998 se n'inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de manera didàctica i interactiva, posen…
24 Hores de Moià
Motociclisme
Competició de motociclisme de resistència celebrada anualment a Moià des del 1972 i que dura vint-i-quatre hores.
Organitzada pel Motoclub Moianès i anomenada també 24 Hores Resistència de Moià, s’inclou dins el Campionat de Catalunya de l’especialitat en terra Consisteix a fer el màxim nombre de voltes possibles en un circuit delimitat durant 24 hores Cada motocicleta és conduïda per un equip de tres o quatre pilots La primera edició es disputà al circuit del Prat, prova que guanyà l’equip format per Joan Argemí, Florenci Crusat, Manuel Casanovas i Pere Camprubí Posteriorment s’ha celebrat en altres circuits com el de Montbrú, Assistadors, Comes Nou i Circuit Verd de Moià, aquest últim des del 1987…
Club Esportiu Moià
Esport general
Club poliesportiu de Moià.
Fundat l’any 1922, nasqué amb el nom de Futbol Club Moià i en un principi practicà futbol i bàsquet El 1946 prengué la denominació actual Entre els anys cinquanta i seixanta creà les seccions de tennis de taula i escacs El 1969, obrí la secció de tennis incorporant el Tennis Moianès i deu anys després inaugurà l’escola de tennis El 1971 creà la secció de natació i el 1977 inaugurà una piscina La secció de tennis juga en campionats interclubs La secció de futbol, disposa d’equip masculí i femení, que juguen en divisions territorials, i d’equips en categories inferiors La secció de bàsquet…
Padró
Família d’artistes d’origen manresà.
Els primers Padró documentats són els germans Jaume Padró i Cots i Miquel Padró i Cots Viladecavalls de Calders, Moianès 1731 — Manresa, Bages 1802, fuster i arquitecte, que el 1781 féu els plans d’un pont sobre el Cardener Fill de Jaume fou Tomàs Padró i Marot Manresa, Bages 1778 — 1827, escultor, autor d’un retaule per al santuari de Joncadella 1807 i de diverses imatges de la capella del Sant Misteri 1810, de Sant Pere Gros de Cervera i de Sant Joan d’En Coll, a Manresa Aquest fou pare de Ramon Padró i Pijoan , fills del qual foren Tomàs Padró i Pedret i Ramon Padró i Pedret Jaume Padró i…
vegueria de Vic
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2 302 focs, uns 11 510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona
.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès, Camprodon i la…
Aeroclub de Barcelona-Sabadell

Hangar de l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell
© L’Aeroclub
Aeronàutica
Aeroclub creat el 1953, resultant de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona (antic Aeroclub de Catalunya, 1915) amb l’Aeroclub de Sabadell (1931).
Té la seu a Barcelona Després de la Guerra Civil, ambdós aeroports reprengueren l’activitat els anys quaranta El progressiu augment de l’aviació comercial de l’aeroport de l’Aeroclub de Barcelona al Prat de Llobregat feu inviable compatibilitzar-la amb l’aviació esportiva, cosa que determinà la fusió d’ambdós aeroclubs el 1953 Esdevingué el principal aeroclub de l’Estat, i entre els anys cinquanta i seixanta emeté al voltant d’una quarta part dels títols de pilot privat Posteriorment, amb la creació de la Barcelona Flight School, formà també pilots professionals Utilitza principalment les…