Resultats de la cerca

El seu fons procedeix en part de l’antic museu creat a París per Alexandre Lenoir el 1795 per recuperar restes arquitectòniques dels monuments destruïts a conseqüència de la Revolució Francesa del 1789, que tancà les portes l’any 1816, i en part d’un segon museu dels monuments fundat el 1879 per Eugène Viollet-le-Duc, que aplegava maquetes, motlles i reproduccions de les obres mestres del patrimoni arquitectònic francès Aquest segon museu s’installà primer al convent dels Petits Augustins i després al Louvre, a l’antic Palau del Trocadero i finalment al Palau de…

Precedit per les assignacions de la Diputació amb aquests fins 1870 i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats 1915-1951, Camil Pallàs i Arissa 1954-78 Des del 1981 és dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J Puig i Cadafalch Des del…

En formen part el Museu d’Història de la Ciutat de Girona, el Museu de Lleida, el Museu de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i el Museu Comarcal de Cervera Cal destacar que els museus signataris gestionen molts monuments i patrimoni in situ arreu del territori de Catalunya

És la collecció més important dels Països Catalans d’art, d’arqueologia i d’epigrafia romanes Fou installat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat L’any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya A més del Museu Arqueològic, el MNAT gestiona el Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, la Villa romana dels Munts Altafulla i la Villa romana de Centcelles Constantí i integra també en el seu organigrama els monuments de l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions −situats a la Via Augusta−,…

Publicà un Boletín 1910, que a partir del 1913 esdevingué una collecció de treballs monogràfics d’alta qualitat i amb illustracions molt escollides, dedicada a monuments i edificis barcelonins i d’altres poblacions catalanes, i redactada per autors com ADuran i Sanpere, MFaura i Sans, JBotet i Sisó, JRoca i Roca, etc També publicà una sèrie d’edicions especials del Boletín , collecció de volums dedicada en una bona part a ciutats dels Països Catalans i també a monuments barcelonins, amb autors com Carles Rahola, VSerra i Boldú, ACapmany, MMarinello, PBohigas i Tarragó, ADuran i Sanpere i…

Hi ha una collecció de les comarques gironines, del Paleolític a l’edat del ferro, de diversos jaciments ibèrics, d’Empúries anterior a les excavacions començades el 1907, i materials iberoromans de la ciutat de Girona i romans i visigòtics de la comarca Fou remodelat el 1981, i la secció d’art que comprenia fou installada al nou Museu d’Art de Girona El 1990 quedà integrat al Museu d’Arqueologia de Catalunya

El seu període més brillant comprèn els segles XI i XII els seus monuments bramànics presenten un estil peculiar Al segle XIII se sotmeté al vassallatge de Delhi

Fundada pels foceus d’Alàlia vers el 540 aC, adquirí una gran importància econòmica, comercial i cultural després de la destrucció de Síbaris Seu de la famosa escola filosòfica d' Elea , defensà victoriosament la grecitat contra els lucans Conserva restes de monuments grecs, hellenístics i romans

El jaciment més important Tiahuanaco comprèn diversos monuments, de paret seca, com el Calasasaya, Acapana, Puma Puncu i la colossal Porta del Sol, monòlit decorat amb el déu Viracocha Es caracteritza per les escultures colossals fins a 7 m d’alt, feixugues i geometritzades, i per una ceràmica senzilla

Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu