Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
El Cantón Balear
Periodisme
Periòdic republicà federal de Palma, Mallorca, dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, de l’abril del 1873 al gener del 1874, en què fou suspès per ordre governativa.
Tenia la redacció a la societat de socors mutus “L’Auxili Federal” i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo” De fora Mallorca hi collaboraren Roque Barcia, José Paúl y Angulo i Mina Puccinelli
Unió de les Repúbliques Àrabs
Història
Organisme federatiu d’Egipte (aleshores RAU), Síria i Líbia (setembre del 1971) d’acord amb les conclusions de la conferència que tingueren a Bengasi els caps d’estat Sadat, Assad i Gaddafi (abril del 1971).
Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975
Zona Econòmica Europea
Economia
Zona de lliure canvi acordada el 1992 entre la Comunitat Europea i l’EFTA.
En són excloses les mercaderies importades d’estats tercers Dins la ZEE hi ha compreses també la lliure circulació dels factors productius, la supressió de barreres no aranzelàries i l’extensió progressiva de l' acquis communautaire Hi ha estat pactat semblantment el trànsit per carretera per Suïssa i Àustria, i prevista la solució del contenciós pesquer els conflictes mutus seran competència del Tribunal Europeu de Justícia La ZEE constitueix, amb 372 milions de persones, un mercat que representa el 30% de la producció i el 43% del comerç mundials És així mateix una fórmula de…
tractat d’Anagni
Història
Tractat concertat a Anagni al juny del 1295 entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols.
Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya Les clàusules essencials foren matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II devolució de Sicília a la Santa Seu aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya-Aragó arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran retorn de les conquestes fetes a…
Entesa Judeocristiana de Catalunya
Entitat que promou les bones relacions entre els jueus i els cristians.
Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intellectuals, polítics i cristians compromesos començaren d’interessar-se pels jueus i per Israel En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l’antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s’agruparen vers l’any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l’Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l’any anterior El 1969, el grup català…
Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona
Educació
Institució de caràcter privat dedicada a l’educació i la promoció de les dones fundada el 1909 a Barcelona —amb el nom de Biblioteca Popular per a la Dona— per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Vinculada de bon començament a l’Obra de Buenas Lecturas de la parròquia de Santa Anna, aconseguí en molt poc temps un desenvolupament notable, que li permeté d’independitzar-se Hom installà uns primers locals al carrer d’Elisabets 1910, i el 1922 fou inaugurat el local definitiu del carrer de Sant Pere més Baix, reformat totalment, amb un notable equipament i amb una capacitat per a 2 000 alumnes, gràcies a subvencions particulars Entre les activitats més importants de l’Institut cal esmentar, com a bàsica l’educació i la instrucció a més, oferia seveis de biblioteca, socors mutus…
La Protectora
Societat de socors mutus fundada el 1869 a Palma (Mallorca) que assolí una gran popularitat.
Arribà a tenir més de 5 000 socis A més de la funció assistencial, amb metges propis i ajut econòmic als malalts, tingué una gran activitat recreativa balls de carnaval disposà d’un orfeó i un teatre Amb la implantació el 1940 de la seguretat social i la prohibició del carnaval, la seva vida anà esllanguint-se
Club Esportiu Constància
Esport general
Club de Futbol fundat a Inca (Mallorca), el 1922, per la Societat de Socors Mutus.
El 1929 inaugurà el seu actual camp de joc, es Cós Des del 1941 ha militat, en ocasions, en la segona divisió de la Lliga de futbol
Montepio de Montserrat
Història
Societat de socors mutus, per a casos de malaltia, creada per catalans residents a l’Argentina.
Fou creada el 1857 a Buenos Aires per inspiració de Gil Gelpí i Ferro i altres 150 naturals de Catalunya i de les Balears La primera comissió directiva fou presidida per Gil Gelpí i Ferro, i estava formada per Josep Puig i Clavera, Domingo de Bertran i Pau Ramon Com a metges hi figuraren Pau Sabdell i Domingo Capdevila El 1939 canviaren el servei assistencial i installaren els primers consultoris mèdics interns que s’anaren ampliant Actualment els consultoris cobreixen totes les necessitats mèdiques, i inclouen un modern laboratori Les installacions comprenen també la biblioteca Antoni de P…
Dido
Mitologia
Princesa de Tir, filla de Mutus i germana de Pigmalió, coneguda també amb el nom tiri d’Elisa
.
Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort foren cantats…