Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
conferència de Dresden
Història
Congrés dels estats alemanys celebrat a Dresden del desembre del 1850 al maig del 1851, convocat per Àustria i Prússia, a fi de reorganitzar la Confederació Germànica després de la revolució del 1848.
La negativa de Prússia a l’entrada d’Àustria al Zollverein i el retorn a l’estatut del 1815 significà la fallida de la política del príncep austríac Schwarzenberg
guerra de Crimea
Conflicte bèl·lic provocat per les ambicions de l’imperi tsarista sobre una part del territori turc i, d’una manera immediata, per la pretensió russa d’exercir una certa jurisdicció damunt els cristians ortodoxos que vivien a Turquia.
La negativa turca portà Nicolau I a la invasió dels principats del Danubi La guerra esclatà oficialment el 23 de setembre de 1853 no assolí, però, unes grans dimensions fins que França i la Gran Bretanya, tement l’expansió territorial de Rússia, decidiren d’intervenir-hi 27 de març de 1854 Àustria i Prússia es mantingueren neutrals, i Rússia restà completament aïllada L’acció bèllica es concentrà a la península de Crimea Pel gener del 1855 Cavour envià 10 000 soldats per ajudar els aliats en nom del Piemont El desenllaç de les accions de guerra setge de Sebastòpol, fou favorable…
Criseida
Mitologia
Filla de Crises, sacerdot d’Apol·lo a Crisa, raptada pels grecs durant el setge de Troia, els quals la lliuraren a Agamèmnon.
La negativa d’aquest a tornar-la al seu pare provocà la còlera d’Apollo, que envià la pesta a l’exèrcit grec, fet amb el qual comença La Ilíada Criseida tingué dos fills d’Agamèmnon, un dels quals, Crises, succeí el seu avi com a sacerdot d’Apollo
pacte de Canfranc
Història
Acord signat a Canfranc (Aragó) el 1288 per Alfons II de Catalunya-Aragó, Eduard I d’Anglaterra i Carles II d’Anjou per tal de resoldre el conflicte entre els casals d’Anjou i de Barcelona.
Carles d’Anjou seria posat en llibertat per Alfons II, però es comprometia a lliurar els seus fills Lluís i Robert com a ostatges, a pagar 30 000 marcs d’argent i a procurar de França una treva El pacte fracassà per la negativa de la Santa Seu i de Carles de Valois a reconèixer-lo
Crítica de la raó pura
Obra cabdal d’Immanuel Kant, publicada el 1781 i corregida per l’autor mateix en la segona edició del 1787.
De les tres parts en què és dividida, les dues primeres l' estètica transcendental i l' analítica transcendental són fonamentalment positives fonamentació del coneixement empíric, mentre que la tercera la dialèctica transcendental és radicalment negativa desemmascarament de la illusió metafísica, bé que el nou objecte fou rehabilitat, en el pla del coneixement pràctic, en la segona crítica , la Crítica de la raó pràctica
consell del Pacífic
Nom pel qual és conegut el tractat de seguretat del Pacífic signat per Austràlia, Nova Zelanda i els EUA.
Signat a San Francisco l’1 de setembre de 1951, i ratificat a l’abril de l’any següent, té l’origen en el projecte nord-americà de crear una organització anàloga a l’OTAN a l’àrea del Pacífic, sobretot arran de la guerra de Corea 1950 El principal organisme consultiu entre els estats membres és l’anomenat consell del Pacífic Els tres membres es garanteixen l’ajuda mútua i la consulta recíproca El 1986, la negativa de Nova Zelanda a acollir als seus ports vaixells amb armament nuclear, determinà la retirada d’aquest país de l’organització
grup de Contadora
Política
Plataforma política establerta l’any 1983 per representants de Mèxic, Veneçuela, Colòmbia i Panamà amb l’objectiu de negociar la pacificació de l’Amèrica Central.
Sorgit arran de l’enfrontament entre el règim sandinista nicaragüenc 1979-90 i els seus opositors a la regió, sostinguts, directament o indirectament pels Estats Units, el grup aconseguí de reunir, periòdicament, els estats en conflicte de la zona Hondures, Nicaragua, Costa Rica, El Salvador i Guatemala El grup de Contadora aconseguí l’inici de processos constitucionals Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Hondures i Costa Rica, del 1984 al 1986 i també algunes treves i el control dels incidents fronterers Rebé el suport i el reconeixement internacionals, especialment dels estats…
Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament
Conferència mundial convocada per l’ONU i celebrada a Rio de Janeiro al juny del 1992, anomenada popularment Cimera de la Terra
o Cimera de Rio
.
El propòsit genèric de la reunió se centrà a impulsar el desenvolupament sostenible Les divergències en l’avaluació de l’impacte de l’activitat humana sobre la biosfera, així com els interessos particulars, es reflectiren en la negativa d’alguns estats industrialitzats entre els quals cal destacar els EUA a subscriure les resolucions aprovades Agenda 21, Declaració sobre Medi Ambient i Desenvolupament, Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i Convenció sobre Biodiversitat Entre dirigents polítics i econòmics, científics i tècnics, hi participaren uns 1 800…
Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Institució fundada el 1833 amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà.
El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu El seu primer president honorari fou Francesc Aragó En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres El 1867 el nombre de seccions arribà a tres Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914 De…
Candidatura d’Unitat Popular

Assemblea Nacional de la CUP a Vilanova i la Geltrú (gener del 2011)
© Candidatura d’Unitat Popular
Política
Organització política dels Països Catalans.
S’autodefineix com a organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals Agrupa sectors procedents de l’esquerra independentista dels anys setanta i vuitanta, com ara el PSAN , el Moviment de Defensa de la Terra i d’altres, que després d’un període d’eclipsi s’uniren durant els anys noranta en les llistes municipals agrupades en l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista AMEI, embrió de les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina