Resultats de la cerca

Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada

Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons

Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295

Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…

Fundat el 1968, fou continuador de diversos clubs constituïts prèviament El primer equip de la població fou el JACE Calella, que debutà en les competicions federatives l’any 1941 Fou campió de tercera catalana 1942 i el 1944 aconseguí l’ascens a primera El 1948 guanyà la Copa Hernán Després de l’aparició de la Lliga estatal l’any 1957 i d’una reestructuració de les categories territorials baixà de categoria fins a desaparèixer l’any 1965 Poc després es creà el Club San Fernando de Calella i la temporada 1968-69 es fundà l’actual CB Calella En la seva primera temporada fou campió de tercera…

Les negociacions START foren una continuació de les SALT, en quedar aquestes interrompudes perquè el senat nord-americà no ratificà els acords signats SALT II de 1979, com a represàlia a la intervenció soviètica a l’Afganistan, i restaren paralitzades el 1983 per la retirada soviètica davant la decisió nord-americana de desplegar els anomenats euromíssils Amb l’arribada al poder del líder soviètic M Gorbačov 1985 es reactivaren les negociacions i s’acordaren diversos tractats sobre desarmament que culminaren el juliol de 1991 amb la signatura del START, l‘URSS assumí l’obligació de reduir en…

Fou oficialment una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava l' Estatut de Catalunya del 1932 , considerat pels polítics catalans com a “exterior” Però en realitat aquesta contraposició coincidia amb l’existent entre l’Estatut de Núria i l’atorgat per les corts i expressava la tensió política i conceptual entre una consciència nacional, que exigia una Constitució o llei fonamental de Catalunya, i l’obligació legal de sotmetre's a les normes de l’ordenament jurídic espanyol La part dogmàtica d’aquest Estatut Interior és molt semblant a la de la Constitució espanyola del…

Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans El seu òrgan oficial fou la revista  Kataluna Esperantisto 1910-36 Celebrà divuit congressos el primer a Sabadell, el 1910 el 1925 a Palma, el primer fora de Catalunya el darrer se celebrà el 1936 a Manresa, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals Internaciaj Floraj Ludoj, dels quals se’n celebraren disset, amb premis per a obres originals i per a traduccions d’obres catalanes Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament…

L’1 de juny fou aprovada per majoria de vots i promulgada el 6 de juny Hi destacava en primer lloc la implantació del sufragi universal Afirmava la sobirania nacional i atribuïa el poder legislatiu a les corts i el poder executiu al rei a través de la fórmula " mitjançant els seus ministres " El monarca tenia el dret de veto i, d’altra banda, l’obligació de triar els ministres, responsables davant les corts, entre els partits de la majoria Ambdues cambres, amb igualtat de facultats, eren elegides per sufragi universal Les llibertats individuals foren ampliades d’ensenyament, de…