Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
provisions d’Oxford
Història
Programa de reformes imposat pels nobles a Enric III d’Anglaterra, el 1258, que pot ésser considerat la primera constitució escrita del país.
El document creava un consell de quinze nobles per a controlar la política del govern, obligava el rei a convocar el parlament tres vegades l’any i reduïa els seus poders damunt l’administració local i el sistema d’imposts Foren abolides el 1266, després de la guerra que oposà els partidaris del rei i els reformistes, encapçalats per Simó de Montfort
Princeps namque
Dret català
Usatge que establia, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional.
L’usatge obligava també els nobles feudataris El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam de la cort del 1481 A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general Perdurà fins al decret de Nova Planta
tractat de Barcelona
Història
Tractat d’aliança signat a Barcelona el 19 de gener de 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, i a Tours, el 18 de gener de 1493 per Carles VIII de França, segons el text elaborat a Narbona el 8 de gener per llurs ambaixadors.
La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els sobirans…
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
tractat de Madrid
Història
Pacte imposat al rei Francesc I de França per l’emperador Carles V, que el mantenia presoner a Madrid.
El rei francès s’hi obligava a renunciar al ducat de Borgonya, a les seves pretensions damunt Itàlia i a la senyoria de Flandes, Artois i Tournai i es comprometia a casar-se amb Elionor d’Àustria Hi intervingueren, per part de Carles V, Charles de Lannoy i Hug de Montcada i de Cardona El rei francès el signà el 14 de gener de 1526, però un cop alliberat tornà a França, on denuncià el tractat i reprengué la guerra contra Carles V, amb la formació de la Lliga de Cognac
acords de Wye Plantation
Acords firmats entre Israel i l’Autoritat Nacional Palestina el 23 d’octubre de 1998 amb l’objectiu de desbloquejar la retirada israeliana a Cisjordània prevista als acords Oslo II.
Una vegada més, Israel recorregué al fet de la inseguretat per a bloquejar el procés, i es negà a cedir més territori amb l’argument que l’ANP no controlava prou els grups violents Finalment, s’arribà a un acord molt forçat, mitjançant el qual Israel es comprometé a cedir el 13% del territori de Cisjordània, a què l’obligava l’acord interí Oslo II En canvi, l’ANP acceptà la supervisió dels EUA en la lluita contra els grups i actes violents Per a aquesta tasca, els acords de Wye Plantation establiren la creació d’un comitè nord-americà-palestí, i un comitè tripartit…
Constitució del 1869
Història
Constitució de l’Estat espanyol, sorgida després de la Revolució de Setembre del 1868
que enderrocà Isabel II, de les corts constituents del 1869, on progressistes i unionistes es pronunciaren a favor de la monarquia constitucional com a forma de govern, enfront de republicans,carlins i reialistes.
L’1 de juny fou aprovada per majoria de vots i promulgada el 6 de juny Hi destacava en primer lloc la implantació del sufragi universal Afirmava la sobirania nacional i atribuïa el poder legislatiu a les corts i el poder executiu al rei a través de la fórmula " mitjançant els seus ministres " El monarca tenia el dret de veto i, d’altra banda, l’obligació de triar els ministres, responsables davant les corts, entre els partits de la majoria Ambdues cambres, amb igualtat de facultats, eren elegides per sufragi universal Les llibertats individuals foren ampliades d’ensenyament, de premsa, d’…
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes…
Constitució del 1845
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per Isabel II el 23 de maig de 1845.
Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…
Bancaixa
Antiga entitat financera amb seu a Castelló, una de les més importants del País Valencià.
L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província d’Albacete L’any 1989 absorbí la Caixa d’Estalvis i…