Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Pentecosta
Solemnitat religiosa que en el judaisme i en el cristianisme s’escau el cinquantè dia (en grec Πεντηκοστή) després de la Pasqua.
Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes šabuot , pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols , davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües glossolàlia , signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles Entre els cristians…
Córdoba
Música
Família d’orgueners de Saragossa.
Actius entre el 1503 i el 1609, aquest llinatge de músics artesans construí més de trenta orgues nous i en restaurà molts altres La majoria ja tenien tres o quatre diferències, un flautat, una octava, unes quinzenes i un gran ple progressiu des dels baixos Tots sense partir No són grans instruments, com els orgues catalans de la mateixa època, però ja introdueixen el que més endavant serà l’orgue del Renaixement Les seves obres no han arribat als nostres dies, però els seus contractes han aportat una documentació molt valuosa per a la història de l’organologia europea Els seus…
Els Lusíades
Literatura
Poema èpic portuguès, obra de Luís Vaz de Camões.
Aparegué el 1572 en dues edicions simultànies, una d’elles fraudulenta El nucli del poema és el viatge de Vasco da Gama a l’Índia 1497-98 Té 10 cants, 1 102 estrofes i 8 816 versos és compost en octava rima els versos són decasíllabs heroics, amb cesura a la segona, la tercera o quarta, sisena i la desena síllabes El poema reflecteix l’esperit renaixentista, per la seva curiositat científica —és una suma de coneixements botànics, astronòmics i geogràfics—, pel seu sentit nacionalista i pel seu mateix tema, molt característic de l’època El protagonista del poema no és realment…
Sagrat Cor de Jesús
Representació del cor de Jesucrist en tant que símbol alhora del seu amor humà i diví.
Amb precedents medievals d’un culte a la ferida del costat de Crist, la devoció al cor de Jesús es desenvolupà ja al s XIII, en les visions de les santes Matilde i Gertrudis Cartoixans, jesuïtes i les religioses de la Visitació intentaren d’estendre aquesta devoció, que rebé l’impuls definitiu a partir de les visions 1673-75 de santa Marguerite-Marie d’Alacoque i de la primera elaboració teològica que en féu Jean Eudes Climent XIII 1765 n'aprovà facultativament el culte, estès després a tota l’Església Catòlica per Pius IX 1856, el divendres després de l’octava de Corpus Entre…