Resultats de la cerca

Es fundà el 1988, amb un equip masculí a tercera divisió, i el primer president fou Jaume Boladeres El 1990 el club es consolidà amb cinc nous equips La jugadora Núria Olivé aconseguí la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona El 1992 hi hagué un canvi en la presidència, i entrà Mireia Olivé que creà una escola d’hoquei El 1997, es fusionà amb el Club de Tennis Les Fonts, però, sota la presidència de Joaquín de Miguel, s’arribà a un acord amb el Club Natació Terrassa i passà a ser una secció d’aquest club 2006 Raúl Galí en fou el president a partir del 2006 La…

Dirigit per Josep Janés i Olivé, alternà la informació diària amb la creació literària Hi collaboraren, entre d’altres, Ventura Gassol, Pere Calders, Víctor Català, Carles Riba, Pere Calders i Tomàs Roig

Deixà de sortir el 5 d’agost de 1933 En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep AVandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació

Publicà uns vuitanta títols i continuà els Quaderns Literaris Tenia un caràcter popular i fou dirigida per Josep Josep Janés i Olivé , fundador de la revista Rosa dels Vents A redós de la Biblioteca, hom edità una sèrie d’assaig i una de poesia L’Oreig

Es fundà l’any 1990 i organitzà diverses curses de minimotos al seu circuit Dedicat a la formació de pilots, se centra en les modalitats d’asfalt i de terra Disposa de l’escuderia Racing Du-Dux Club Ha forjat pilots com Dani Pedrosa, Toni Elias, Joan Olivé, Dani Ribalta, Raül Jara i Eva Blánquez Des del 2005 és presidit per Salvador Durà Aparici

Entre els seus impulsors i collaboradors assidus hi havia Tomàs Delclòs, Fèlix Fanés, Valentí Gómez Olivé, Carles Hac Mor, Gustau Hernández i Mor i Ramon Herreros Aquest títol remet a la publicació d’avantguarda editada el 1918 per Joan Salvat-Papasseit, i el subtítol diu "Full de cinema" De format tabloide, acurat disseny gràfic i bilingüe, contenia assaigs que interrelacionen l’art del film amb altres disciplines i l’alta cultura en general, amb una clara deriva envers les avantguardes i el llenguatge cinematogràfic Incorporà les firmes de Ferran Alberich, Núria Vidal, Ramon…

El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…

El 1961 es creà la Federación Barcelonesa de Medicina del Deporte, sota la presidència de Joaquim Cabot Boix Posteriorment, nasqueren les federacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona, les quals, en unir-se a la de Barcelona, formaren la Federació Catalana de Medicina de l’Esport Aquesta entitat donà ben aviat suport assistencial als esportistes a través dels seus centres i organitzà reunions científiques, amb el suport primerament de la Residència Blume i després de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i diferents congressos de caràcter estatal i internacional El 1964…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Tornasol Films Gerardo Herrero, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1985 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, André Grall, MGas FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Olivé MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Carles Santos SO Albert Manera INTERPRETACIÓ Jordi Mollà Doria, vint anys, Pere Ponce Rossell, vint-i-cinc – trenta-cinc anys, Paulina Gálvez Teresa, vint – trenta anys, Laurent Terzieff Doria vell, Serge Reggiani Rossell vell, Walter Vidarte Alejandra la Magna, Marc Martínez…

Desenvolupament enciclopèdic S’han buscat els precedents d’aquesta universitat en els estudis creats a redós de la catedral de Tarragona el 1197, ampliats progressivament L’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta fundà el 1572 l’Estudi General, amb consideració universitària, i un privilegi papal del 15 de desembre de 1574 autoritzà les facultats de gramàtica, arts i teologia Posteriorment, Felip II ratificà aquest privilegi el 27 de desembre de 1588 Suprimit per Felip V l’11 de maig de 1717, fou substituït per un Reial Estudi, que funcionà precàriament fins el 1847 El 1971 les autoritats…