Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
baronia de Lloriac
Història
Títol concedit, a l’illa de Menorca, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Alta Ribagorça 1634 — Almeria 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume.
El 1743 passà als Olivar
Qüestions d’Art
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona, en principi trimestralment, des del 1967, promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director.
L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres
Monumenta Cataloniae
Art
Col·lecció de llibres de l’editorial Alpha, destinada a publicar el corpus de l’art català.
Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals
Club Esportiu Oasis
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Barcelona.
Fundat al principi dels anys cinquanta, aconseguí diversos podis en el Campionat de Catalunya L’any 1957 fou l’etapa de més èxits per a l’equip masculí, que guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips Era format pels germans Jordi i Josep Maria Palés i per Martí Olivar, que també aconseguiren títols d’Espanya individuals Els principals èxits de l’equip femení foren la consecució de tres subcampionats d’Espanya consecutius 1957, 1958, 1959 Desaparegué al principi dels anys seixanta
Societat Catalana d’Estudis Litúrgics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1969 amb la finalitat d’estudiar la tradició litúrgica a les terres catalanes.
N’han estat presidents Josep Vives 1978 i Alexandre Olivar, el qual fou succeït el 2003 per Miquel dels Sants Gros i Pujol Miquel Coll i Alentorn hi fou el delegat de l’Institut Posteriorment el càrrec l’ocupà Marc Mayer El 1991 en foren aprovats els estatuts Publica treballs d’investigació, des del 1977, a la collecció Miscellània Litúrgica Catalana També destaca l’obra Biblioteca Litúrgica Catalana , consistent en una reproducció facsímil de l’ Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501 , amb una introducció d’Amadeu J Soberanas
Club Mayda
Tennis de taula
Club de tennis de taula de Barcelona.
Fundat el 1964, guanyà set vegades el Campio-nat d’Espanya per equips masculins 1965, 1966, 1967, 1969-72 i dos Campionats d’Espanya per equips femenins 1953, 1954 Competí dotze temporades a la Lliga estatal 1962-74 i la guanyà en dues ocasions 1971, 1972 També guanyà cinc vegades el Campionat de Barcelona durant l’època que no s’organitzaven els Campionats de Catalunya L’equip juvenil guanyà quatre títols d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta Els seus jugadors més destacats foren els campions d’Espanya Martí Olivar, Jordi Ibáñez, Joan Marqués i…
Valter e Griselda
Literatura catalana
Nom amb què és coneguda la traducció que Bernat Metge feu (segurament el 1388 i que dedicà a Isabel de Guimerà) del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró.
La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà Barcelona, RABLB…
,
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…
Les Metamorfosis
Novel·la que Apuleu degué escriure en la seva maduresa (després del 161).
Sembla l’adaptació, amb troballes originals, d’una altra narració de la qual hi ha una versió grega Luci o l’Ase És la història de les aventures de Luci transformat en ase perquè volgué conèixer el món de la màgia de fet, glossa la punició de l’ànima constreta a endurar un seguit de proves abans d’abraçar el culte d’Isis Però aquest pla místic, o meravellós, gairebé es fon en el realisme, de tint eròtic o picaresc, que domina una gran part de l’obra Hi sobresurt el famós conte d' Amor i Psique IV 28-VI 24 Per al lector d’avui, la novella és, abans de tot, un model de l’antiga…
Seminari Universitari de Cinematografia
Cinematografia
Curs d’ensenyament creat i dirigit pel Cineclub Enginyers, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.
Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions…