Resultats de la cerca

Calixt Valentí Barcelona 1844 — 1907 fundà la casa el 1864 Fou succeït pel seu fill Agustí Valentí i Colom Barcelona 1869 — 1949, que adquirí fama a través de les seves joies, especialment a l’època modernista, al començament del s XX, per una empremta personal de creació d’una gran custòdia d’argent de 320 cm d’altura per 120 de diàmetre, que fou continuada pel seu fill Agustí Valentí i Clua Barcelona 1910-1976 Coneguda amb el nom de Custòdia Valentí , té estructura turriforme, és d’estil neogòtic i conté, després de quaranta-cinc anys de treballar-hi, set-centes cinquanta peces i cent…

Bernat Santalínea ~1360-1437 es formà a València i encapçalà després un important taller a Morella És autor de la creu processional de Traiguera Baix Maestrat, la creu de la catedral de Tortosa i la custòdia de Tronchón Aragó Potser fill seu fou Bartomeu Santalínea , actiu entre el 1412 i el 1449, autor del reliquiari de la Jana Baix Maestrat i d’un Sant Miquel a la catedral de València De la mateixa família seria Gaspar Santalínea s XVI, actiu a Morella, autor de les creus processionals d’Ares del Maestrat i de Vistabella del Maestrat i de la custòdia de Vinaròs Baix Maestrat

Manuel Valentí i Forteza Mallorca 1804 — s’establí a Barcelona cap al 1825 El seu fill, Josep Valentí i Pomar Barcelona 1854 — , continuà la casa Fill seu fou Joan Valentí i Gallard Barcelona 1886 — maig del 1958, joier típicament modernista vers el 1916 s’installà al passeig de Gràcia en un establiment que decoraren Marià Andreu i Jaume Martrús fou el primer que s’atreví a aquesta nova localització, que seguiren després la majoria de joiers barcelonins celebrà una exposició al Faianç Català el 1926, en la qual obtingué un èxit insospitat realitzà peces importants per encàrrec de la casa…

El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1407-12, en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles Vallespir Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del mateix material…

El fundador de la dinastia, Enrique Arfe Harff 1470/80 — Lleó d 1545, es formà a Colònia i arribà a Lleó a principi del s XVI, on realitzà la desapareguda custòdia de la catedral 1501-15 mentre treballava en les de Sahagún i Córdova acabada el 1518 per encàrrec de Cisneros féu la de la catedral de Toledo 1515-23 Conreà un estil goticista El seu fill Antonio Arfe Lleó 1510 — Madrid 1578 sobresurt per les seves custòdies de Santiago de Compostella 1539-45 i de Medina de Rioseco 1551-54, d’estil plateresc El fill d’aquest, Juan Arfe Lleó 1535 — Madrid 1603, el més famós, és l’autor de les…

Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador…

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996…