Resultats de la cerca

Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera  En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…

Fundat a Gràcia el 1904 per Joan Balcells, que en fou el primer director La seva presentació pública tingué lloc el 15 d’agost de 1905 A partir de l’any 1925 collaborà sovint en els concerts de l’Orquestra Pau Casals El 1934 participà en la primera audició a l’Estat espanyol de la Simfonia dels salms , al Palau de la Música Catalana, dirigida pel mateix compositor, Igor Stravinsky Amb la Guerra Civil Espanyola, l’orfeó aturà les seves activitats i no les reprengué fins l’any 1945, aquesta vegada sota la direcció d’Antoni Pérez i Simó El seu repertori és constituït per obres corals de…

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…

Fou fundat el 6 d’octubre de 1901, arran d’un concert que l’Orfeó Català oferí l’1 de setembre d’aquell mateix any a Manresa Seguint el model de l’Orfeó Català, fou impulsat pels sectors catalanistes, tot aglutinant esforços de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista, però sobretot per la tenacitat del seu primer director, Estanislau Casas L’Orfeó Manresà fou membre fundacional de la Germanor dels Orfeons de Catalunya el 1918, com també del Secretariat dels Orfeons de Catalunya el 1960 Així mateix fou l’ànima de l’organització del primer aplec comarcal…

Fou fundat a Gràcia el 1942 per Àngel Colomer i del Romero, juntament amb altres que, com ell mateix, havien cantat en un cor de Sant Felip Neri de Gràcia abans de la Guerra Civil Espanyola L’Orfeó Laudate nasqué a l’empara de la parròquia del Pilar de Barcelona, situació que durà fins el 1946, any en què pogué establir-se en un local propi al carrer d’Aribau El 1950 es tornà a traslladar, aquesta vegada al carrer d’Enric Granados, on encara roman Des del primer moment l’Orfeó Lautade es concentrà en la cançó popular catalana i la música coral del gran repertori La seva primera actuació…

Fundat al barri d’Hostafrancs el 1926, arribà a constar de més de 200 persones Realitzà les seves primeres actuacions al Teatre Coliseum de Barcelona, en el context dels concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts Ha ofert concerts a França, Andorra, Alemanya, Hongria i Itàlia, país on obtingué el primer lloc en la fase classificatòria del Concurs Polifònic Internacional d’Arezzo Ha actuat diverses vegades al Palau de la Música Catalana, i també al Gran Teatre del Liceu com a cor principal o reforçant el cor titular en òperes com Aïda , Lohengrin , Mefistofele o Parsifal També…

Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…

La coral assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc , que assolí un nivell elevat, amb collaboracions d’interès…

El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…

Subtitulada “Portantveu dels catalans de Mèxic”, s’edità en català entre el 1962 i el 1974, i en sortiren 51 números Pel que fa al seu contingut, tenia informació sobre notícies de l’entitat, de Catalunya i de l’exili, a més de reportatges i treballs literaris Fou dirigida per Joan Potau, posteriorment per Ricard Altaba i finalment passà a dependre de l’Institut Català de Cultura, presidit per Antoni Dot Arxer Entre els nombrosos collaboradors catalans, tant de l’exili de Mèxic com de Catalunya, cal esmentar Lluís Nicolau d’Olwer, Marcel Santaló, Ramon Xirau, Carles Muñoz Espinalt, Marc-…