Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Sacre Imperi Romanogermànic
Història
Geografia històrica
Denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII.
Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l' imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L’Imperi,…
batalla de Bouvines
Història
Militar
Acció militar esdevinguda a tocar de Bouvines (Flandes való) el 1214 entre l’exèrcit de Felip II August de França i les tropes de la coalició formada pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra, l’emperador Otó IV, els comtes de Flandes i de Boulogne i el duc de Brabant.
La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August
Wittelsbach

els Wittelsbach, reis de Suècia
Llinatge reial alemany que ha donat dinasties als regnes de Baviera, Dinamarca, Hongria, Suècia, Noruega, Bohèmia i Grècia i emperadors del Sacre Imperi.
Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom…
Mavromikhalis
Història
Família grega originària de la regió de Mani, al Peloponès.
Dels seus membres es destaca Petros Mavromikhalis 1765-1848, patriota grec que el 1821 fou capitost de la insurrecció del Peloponès Fou partidari del comte de Kapodístrias, fins que aquest el feu arrestar fet que provocà la reacció dels familiars, que, al cap de pocs dies, l’assassinaren Alliberat el 1832, fou nomenat vicepresident del consell pel rei Otó I
Baviera
Nom amb el qual és conegut el llinatge dels Wittelsbach
des del 1180, que el comte palatí Otó V de Wittelsbach esdevingué duc de Baviera (Otó I).
El seu fill Lluís I, duc de Baviera mort el 1231, fou investit comte palatí del Rin el 1214, i des d’aleshores tots els membres de la família porten els títols de duc o príncep de Baviera i comte palatí del Rin
Nassau
Llinatge instal·lat a la regió de Lahn, descendents dels comtes de Laurenburg.
A partir de Rupert I 1123-54, que construí el castell de Nassau, prengueren el títol de comtes de Nassau En temps d' Enric II , dit el Ric 1190-1247/51, la família s’estengué per Renània Els seus fills Walram i Otó es dividiren les possessions familiars 1255 La branca que procedia de Walram, a la qual pertangué Adolf, emperador germànic 1292-98, es dividí en dues 1355 els Nassau-Idstein-Wiesbaden extingits el 1605 i els Nassau-Weilburg , que adquiriren Saarbrücken 1381 però foren novament reunides amb Lluís II 1565-1627, i el 1627 es tornaren a dividir entre els Nassau-Idstein…
Mavrokordatos
Llinatge principesc de grecs fanariotes, originari de l’illa de Quios.
L’estirp fou Nicolau Mavrokordatos , que visqué a la primera meitat del s XVI tanmateix, el qui acumulà la fortuna fou Alexandre Mavrokordatos , dit l' Hexaporita Constantinoble ~1640 — 1709, metge del soldà i gran dragoman del govern de la Sublim Porta Dos dels seus fills, Nicolau i Joan I , ocuparen el tron de Moldàvia i el de Valàquia durant els s XVII i XVIII Això féu que altres membres de la família es naturalitzessin en aquests principats i n'obtinguessin la corona — Alexandre I Mavrokordatos 1754-1819, gospodar de Moldàvia el 1875— Un altre familiar, Alexandre Mavrokordatos…
ducat de Francònia

Dinastia imperial de Francònia, francona o sàlica
©
Història
Territori feudal constituït l’any 840 pel testament de l’emperador Lluís I el Piadós.
Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’occidental, que…
Waldeck
Dinastia que regí el territori homònim.
En fou el genearca Guitiquind I mort el 1136/37, comte de Schwalenberg el 1116 i que tingué dos fills El petit, Guitiquind II mort el 1188/89, era senyor de Pyrmont el 1184, i fou tronc de la casa comtal de Pyrmont, que s’extingí el 1631 El gran, Volcuí II mort el 1177/78, heretà Schwalenberg i el 1150 adquirí el castell de Waldeck El succeí el seu fill Enric I de Schwalenberg mort el 1214 El fill petit d’aquest, Adolf I de Waldeck mort el 1270, heretà el castell de Waldeck El seu descendent, Otó II de Waldeck mort el 1369, fou creat el 1349 comte de Waldeck i del Sacre Imperi Un…
marca de Verona
Història
Marca creada entorn de la ciutat de Verona durant el domini dels francs, confiada per Otó I als ducs de Baviera.
Amb el fraccionament feudal formà una unitat politicoadministrativa, i com a tal formà part de la Lliga Veronesa 1164