Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Santa Seu
Denominació donada primitivament a totes les esglésies fundades pels apòstols, i reservada actualment a la de Roma, que comprèn, des d’un punt de vista jurídic, el papa i els òrgans de govern (cúria romana) que l’ajuden en el govern de l’Església catòlica.
Titular de personalitat de dret internacional que no es confon amb la personalitat jurídica de l’Església catòlica en el seu conjunt ni amb la de l’estat civil del Vaticà , la manifesta en acords internacionals concordat o en acords parcials amb els estats, en l’exercici del dret de legislació actiu i passiu, en la tramesa de nuncis, etc
Calaix de Sastre
Extens dietari escrit per Rafael d’Amat i de Cortada
, baró de Maldà, en català, entre els anys 1769 i 1816, i conservat pels familiars.
Se'n coneixen diverses còpies parcials contemporànies, amb lleugeres variants de redacció, dues de les quals inclouen unes breus relacions de fets esdevinguts entre el 1746 i el 1769 Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer 1908 i publicat fragmentàriament per diversos autors, sobretot per Alexandre Galí 1954 N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona
Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar
Matemàtiques
Obra de Pascual Madoz publicada a Madrid (1845-50) en 16 volums.
Conté moltes dades importants d’Espanya i de les seves característiques geogràfiques, aspectes socials i demogràfics i l’activitat econòmica preponderant Madoz tingué corresponsals arreu que li proporcionaren les dades dels pobles respectius N'han estat fetes diverses edicions facsímils parcials, entre elles la realitzada l’any 1982 per la Institució Alfons el Magnànim de València, que en publicà els articles referents a l’àmbit del País Valencià, i la feta l’any 1985 per Curial Edicions Catalanes, amb els articles referents a l’àmbit de Catalunya
Gran València
Història
Organisme administratiu (Corporación Administrativa de la Gran Valencia) creat per llei el 1946 i desenvolupat per decret el 1949 que tenia com a finalitat l’ordenació urbana de València i de la seva comarca (pràcticament tots els municipis de l’Horta).
Informava els plans generals i podia promoure l’ordenació dins els plans parcials, així com proposar l’annexió de municipis a la ciutat, gestionar subvencions estatals, etc Els òrgans més rellevants eren el consell general, presidit pel governador civil, i la comissió executiva, presidida per l’alcalde de València La seva composició, eminentment burocràtica i l’amplitud teòrica de les seves funcions, així com del territori sobre el qual les exercia, en feren un organisme poc operatiu i més aviat impopular L’any 1986 fou dissolt per les Corts Valencianes
Custòdia de Terra Santa
Història
Custòdia franciscana, dependent directament de la Santa Seu, constituïda per franciscans de diverses nacionalitats, sota l’obediència d’un custodi resident a Jerusalem, encarregats dels llocs sants de ritu llatí de Palestina.
Establerta pel primer capítol general de l’orde 1217, restà a Palestina després de la caiguda del regne llatí de Jerusalem , gràcies a acords parcials amb els soldans que culminaren en el tractat perpetu del 1333 Climent VI reconegué els franciscans com a custodis oficials en nom de l’Església Catòlica 1342 Successives expropiacions i restitucions per part dels turcs abocaren al statu quo del 1757 vigent actualment, que delimita els drets de les diverses confessions cristianes sobre cada santuari A Jerusalem, la Custòdia dirigeix una Escola Bíblica que promou…
Viage literario a las iglesias de España
Literatura
Obra històrica monumental, en vint-i-dos volums, composta per Jaume Villanueva i Astengo i publicada a Madrid —i, bé que no consta, impresa a València— entre el 1803 i el 1852.
Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents reedicions …
,
congrés de Cambrai
Història
Congrés europeu que tingué lloc a Cambrai (Cambrésis) en 1721-27, convocat pels membres de la Quàdruple Aliança per tal de concloure una pau definitiva.
Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés Així, el tractat de Madrid 1721 fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella L’emperador Carles VI reconegué 1724 els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de Viena entre aquest que es…
Can Mata
Jaciment paleontològic
Jaciment prehistòric al municipi dels Hostalets de Pierola (Anoia), dins la conca del Vallès-Penedès.
Des del 2002, en aquest indret, situat enmig d’un abocador de residus, han aparegut més de 50000 fòssils, d’entre els quals destaquen els fragments d’una mandíbula i molars d’ara fa 15 milions d’anys, que han permès afirmar l’existència d’una nova paleoespècie anomenada Pliopithecus canmatensis Es tracta d’una família extinta dels primers primats catarrins que passaren a Euràsia des d’Àfrica durant el Miocè fa uns 23,5 milions d’anys i prosperaren al continent europeu durant poc més de vuit milions d’anys Vivien dalt dels arbres i s’alimentaven de fruits Segons el seu…
Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona
Pla urbanístic realitzat el 1953 per l’ajuntament de Barcelona, de tipus indicatiu (preveu la seva modificació pels plans parcials) i organicista.
Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme L’omissió en la formulació de l’estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni dels 60, de moviments de protesta Amb l’inici de la revisió del pla 1964 es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona , per a l’ordenació de la qual fou elaborat un “pla director” 1966…
Pla Territorial General de Catalunya
Figura superior i marc global de referència en l’esquema de la planificació territorial a Catalunya, aprovat pel Parlament de Catalunya el 1995.
Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1980 Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments…