Resultats de la cerca

A la Ilíada , el Tàrtar és un lloc diferent de l’Hades i, d’acord amb Hesíode, és situat sota la terra, equidistant d’aquesta i del cel Al llarg del temps, però, la precisa distinció cosmogràfica originària s’anà perdent i el Tàrtar es confongué repetidament amb l’infern, o bé passà a designar simplement un més enllà subterrani

El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya

Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter…

Durant el període comprès entre els segles XV i XVIII, aquest llinatge es distingí per la seva protecció envers la música i les arts Destacaren per aquest fet Leonello d’Este 1441-50, creador de la primera capella musical que tingué la cort d’aquesta família noble a Ferrara, i Hèrcules I m 1550, per a qui Josquin Des Prés compongué la Missa Hercules Dux Ferrarie , que convertí la ciutat italiana en un dels centres musicals més importants de l’Europa del moment Durant el segle XVI, la capella musical dels ducs de Ferrara comptà amb músics de la talla d’Antoine Brumel, Adriaan Willaert o…

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…

En fou el primer soldà l’esclau i general turc Quṭb al-Dīn Aybak, el qual, entre el 1175 i el 1194, havia conquerit el país El 1206 es proclamà independent D’aquesta manera l’islam s’establí permanentment al nord de l’Índia Aybak fundà el període anomenat dels reis esclaus , que es prolongà fins el 1290 Iltutmish 1211-36 estengué el territori en lluita amb els caps Rajput, contraris al domini estranger Després d’uns quants anys d’inestabilitat provocada pel perill mogol, la dinastia dels Khaljī 1290-1320 reduí a vassallatge els principals regnes hindús del sud 1307-12 i frenà les incursions…

El 1920 Henri Collet publicà l’article Les cinq russes, les six français et M Satie Amb aquest títol, que feia una comparació amb els compositors russos coneguts com a Grup dels Cinc, es donava carta de naturalesa a un grup de compositors francesos que fins aleshores s’havien autodenominat Les nouveaux jeunes El 1917 havia tingut lloc el primer concert que incloïa música de tots ells Jean Cocteau, que l’any 1918 havia publicat el famós manifest Le coq et l’arlequin , va aportar legitimació ideològica al grup, que es va definir pel seu rebuig del Romanticisme, molt especialment de R Wagner,…

Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’EDato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona, Pefsa Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JColl, José Germán Huici FOTOGRAFIA Salvador Torres Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Montsalvatge, Josep Solà INTERPRETACIÓ Rossana Podestà María, Arturo Fernández Víctor, Carlos Larrañaga Carlos, Yelena Samarina Laura, Carlos Mendi Raúl, Armand Moreno Pedro, Jorge Rigaud l’inspector, Maruja Bustos, Gisa Paradís, Marta Flores, Josep Solà i la seva orquestra ESTRENA Barcelona, 06031959, Madrid, 03091959 PREMIS…

El 1885 s’inaugurà la seva seu de davant la presència de grans personalitats de la vida pública del país i el representant d’Espanya a l’Uruguai També anomenat Antic Centre, l’edifici tenia un teatre amb cabuda per a vuit-centes persones, a més d’un cafè, una sala de joc, salons per al cor de l’entitat, oficines i una biblioteca Des del periòdic La Gralla , el Centre fou titllat d’espanyolista, i arran d’això un grup més decididament nacionalista se n’escindí el 1886, i fundà la Societat Catalanista Rat Penat Així, s’anà perdent l’impuls inicial i el 1890 l’entitat es dissolgué…