Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Codex calixtinus
Música
Manuscrit del segle XII conservat a la catedral de Santiago de Compostel·la.
El seu copista n’atribuí l’autoria al papa Calixt II, d’on s’originà el nom amb què és conegut Encara que no és un còdex exclusivament musical, una de les parts més rellevants del recull és justament la destinada a transcriure els oficis de l’apòstol sant Jaume en cant pla, amb l’afegitó de certes peces polifòniques per a ser interpolades en els oficis o en la missa També hi figura una collecció de trops i conductus , alguns dels quals polifònics La notació musical utilitzada és la pròpia de la regió francesa de Nevers L’aspecte musical més rellevant del manuscrit són les vint-i-…
Federació de Corals de Mallorca
Música
Entitat mallorquina que es creà per a orientar, assessorar i coordinar les activitats de les corals federades i promoure el cant coral.
Es fundà a Palma l’any 1980 La Federació nasqué d’un llarg procés iniciat arran de la commemoració de les noces d’argent de la Capella Oratoriana de Mallorca que se celebrà a Palma el 1973 El 1976 es formà una primera coordinadora de corals mallorquines gestionada per G Marcús, F Batle, J Company, P Mayol i M Vaquer, que es constituí jurídicament el 1986 Des d’aleshores les principals activitats han estat les Trobades i Diades de Cant Coral, Els cors de Mallorca canten Nadal, la Setmana de Cant Coral, les Misses Polifòniques a la Seu, i nombrosos cursos per a la formació de…
Capella de Música de Santa Maria del Mar
Música
Conjunt vocal català fundat el 1986 per Enric Gispert.
Entre el 1991 i el 1992 fou dirigida per Sergi Casademunt i el 1994 n’assumí la direcció Lluís Vilamajó fins el 1999, moment a partir del qual ho feu Manel Valdivieso Un dels objectius de la formació fou la represa de la polifonia en les celebracions litúrgiques a la basílica de Santa Maria del Mar, especialment en la missa del Gall amb la interpretació del Cant de la Sibilla Simultàniament mantingué una activitat concertística, amb actuacions arreu de Catalunya, i també a Luxemburg, França i Alemanya Edità diversos discos sobre obres polifòniques medievals de Catalunya i enregistrà per a…
Còdex de Worcester
Música
Conjunt de fragments de còdexs musicals, anomenats també Fragments de Worcester, que contenen part del repertori polifònic religiós en ús a Anglaterra durant els segles XIII i XIV.
Actualment es conserven cinquanta-nou fragments agrupats en tres colleccions diferents La major part dels fulls es guarden a la catedral de Worcester, i els altres es reparteixen entre la Bodleian Library d’Oxford i la British Library de Londres Tot i que no hi ha cap evidència que els fragments procedeixen d’aquesta catedral anglesa, l’anomenada polifonia de Worcester és coneguda gràcies a les aproximadament cent composicions polifòniques anònimes que s’hi recullen Constitueixen més de la tercera part del repertori polifònic anglès del segle XIII que ha perviscut i les…
Escola de Sant Marçal
Música
Nom donat al repertori musical dels segles IX al XII, monòdic i polifònic, associat a l’abadia de Sant Marçal de Llemotges (Occitània), centre monàstic especialment actiu en els terrenys literari i musical durant aquells segles.
Els manuscrits que contenen aquest repertori procedeixen d’aquest monestir, tot i que el seu origen és molt divers i molt pocs foren copiats allí La majoria hi arribaren gràcies a l’afany colleccionista d’algun dels seus bibliotecaris Actualment gran part dels documents es conserven a la Bibliotèque Nationale de França, a París En conjunt, el repertori monòdic de Sant Marçal representa una de les colleccions medievals més importants de trops, seqüències, prosullae i versi També inclou un gran nombre de composicions originals per a la missa, especialment alleluies, o per als oficis Molt més…
Orfeó de Sants
Música
Agrupació coral fundada el 1900 a la vila de Sants (Barcelona).
La fundació sorgí arran d’un concert donat a Sants per l’Orfeó Català, per iniciativa d’Estanislau Mateu, que celebrava concerts matinals al teatre Eldorado de Barcelona Aquest director fou succeït pels mestres Carbonell, Bosser, Soler i, per Antoni Pérez Moya, que dirigí l’agrupació del 1926 al 1958 i li donà una gran cohesió Aquesta tasca fou continuada per Elisard Sala 1958-65 i per Enric Ribó 1965-82 Des del 1985 n'és directora Montserrat Tous El seu repertori consisteix en obres tradicionals, obres polifòniques clàssiques i contemporànies Ha collaborat amb diverses…
Troper de Winchester
Música
Nom amb què es coneixen dos manuscrits del començament del segle XI procedents de la catedral de Winchester.
Tot i que és habitual referir-se als dos manuscrits de forma aparellada, no foren concebuts en un mateix moment Actualment, un es conserva a la Bodleian Library d’Oxford ms 775 i l’altre a la biblioteca del Corpus Christi College de Cambridge ms 473 En realitat no es tracta estrictament d’un troper, ja que a més d’un extens repertori de trops i seqüències conté bàsicament els cants solistes de la missa Més pròpiament es tracta, doncs, d’un cantatorium , el llibre litúrgic utilitzat pel cantor solista Tot i que segurament el més antic és el d’Oxford, el de Cambridge es pot datar en ~996-1006,…
Cancionero Musical de Palacio
Música
Col·lecció de composicions poeticomusicals recollides en un manuscrit copiat a l’inici del segle XVI.
Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a quatre veus, però…
Orfeón Donostiarra
Música
Agrupació coral basca.
És un cor aficionat, fundat el 1897 a Sant Sebastià Donostia i dirigit inicialment per Norberto Luzuriaga i Miguel Oñate 1897-1902 Més tard la direcció passà a Secundino Esnaola 1902-29, que transformà el cor, en principi de veus masculines, en un cor de veus mixtes amb la finalitat d’ampliar-ne el repertori i preparar la seva entrada al món de la música simfonicovocal El següent director fou Juan Gorostidi 1929-68, amb el qual l’orfeó inicià la seva trajectòria internacional, en què fou dirigit per grans directors estrangers, entre ells L Stokowski i Ch Münch, i començà a participar en els…
missa de Barcelona
Música
Nom donat per alguns musicòlegs a un conjunt de peces polifòniques del s XIV, del repertori de la capella pontifícia d’Avinyó.
Alguns fragments són tropats, mentre que en d’altres és emprat l' hoquetus , procediment característic de l' ars nova francesa