Resultats de la cerca

Fundat per Pius X amb el nom d’Escola Superior de Música Sacra, obrí les seves portes el 3 de gener de 1911, i no fou fins el 1931 que adoptà el nom actual Aquest Institut aborda la música religiosa des del punt de vista pràctic, teòric i històric, i promou el coneixement i la difusió del patrimoni tradicional de la música sacra La formació que ofereix es divideix en cinc branques diferents música sacra, cant gregorià, orgue, direcció coral i musicologia Posseeix, a més, una important bibilioteca, destinada tant a la docència com a la investigació, que conté documents escrits, sonors,…

Aquest títol pontifici havia estat concedit pel papa Lleó XIII, el 1882, al seu pare Ramon de Dalmau i d'Olivart

L’oposició d’alguns prelats al document pontifici La Broue de Mirepoix, Colbert de Montpeller, Langle de Boulogne i Soanen de Senez donà origen al moviment jeràrquic dit dels apellants

Alguns papes n'intentaren la restauració al segle XIX Pius IX li donà el nom de Nuovi Lincei , però tingué una activitat molt reduïda Pius XI li donà el 1936 un nou impuls i la seva estructura actual Consta de 70 acadèmics, de nomenament pontifici, que pertanyen a diversos països i comprèn també no catòlics Té com a finalitat l’estudi de les ciències físiques, matemàtiques i naturals, i de llur història

Les negociacions havien estat decidides a Calataiud, entre Pere III i el legat pontifici cardenal Guillaume de la Jugie els negociadors foren Bernat de Cabrera pel rei de Catalunya-Aragó i Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodríguez de Biedma pel de Castella Hom acordà la restitució de les places ocupades, l’alliberament dels presoners i la remissió del plet sobre Alacant i Almazán al legat De fet, aquest acord no fou més que una treva pel setembre del 1362 els castellans recomençaren les hostilitats

Entre els representants més coneguts es destaquen Andrea Navagero i Bernardo Navagero Venècia 1507 — Verona 1565, diplomàtic, humanista i teòleg Orador a Màntua al costat del cardenal Gonzaga, fou ambaixador a França 1543 i ocupà altres càrrecs de cancelleria a Constantinoble 1549 i a Roma 1555 Creat cardenal per Pius IV, intervingué com a legat pontifici al concili de Trento i tingué un paper important en la Contrareforma Deixà escrita una relació sobre el regne de Solimà 1553 i també una altra sobre la seva ambaixada a Constantinoble

La riquesa li provenia sobretot dels seus membres, que es posaren al servei dels Sforza s XV, en especial, d' Angelo Simonetta mort el 1472, secretari ducal de Milà de Francesco Simonetta Caccuri 1410 — Pavia 1480, nebot d’Angelo i secretari dels ducs Francesco i Galeazzo Sforza, i de Giovanni Simonetta mort vers el 1491, germà de Francesco, amb el qual collaborà A més, destacaren Alessandro Simonetta — Roma 1539, comte palatí, i Ludovico Simonetta mort el 1568, legat pontifici al concili de Trento La dinastia s’extingí l’any 1683, amb Carlo Fabrizio Simonetta

El 12 d’octubre de 2010 la Santa Seu publicà una carta apostòlica en forma de motu proprio titulada Ubicumque et Samper en què Benet XVI instituïa un nou dicasteri de la cúria romana, el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, presidit per l’arquebisbe italià Rino Fisichella L’objectiu d’aquest organisme és reflexionar sobre com evangelitzar societats de tradició catòlica que han entrat en un procés de secularització També té com a objectiu estudiar i afavorir la utilització de les formes modernes de comunicació com a instruments per a la nova…

Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat…

Els seus orígens es remunten a Malatesta , un propietari de Montefeltro recordat en un acte de compra de terres el 1186 Els membres d’aquesta família foren partidaris dels güelfs Dirigits, primer, per Malatesta I da Verucchio mort el 1248, podestà de Rímini, ho foren després pel fill d’aquest, Malatesta II , el Mastin vecchio citat per Dant mort el 1312, que s’ensenyorí de diversos territoris de la Romanya i de les Marques Al llarg de diverses successions, els Malatesta, que s’havien dividit les possessions familiars, obtingueren del papa, el 1392, la investidura perpètua de l’Estat …