Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Jurat d’Expropiació de Catalunya
Dret
Òrgan col·legiat permanent de caràcter administratiu.
Té funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme, dins l’àmbit territorial de Catalunya, l’administració de la Generalitat, els organismes autònoms i els organismes que en depenen, i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació
Declaració del clericat de França
Història
Manifest gal·licà, redactat per Bossuet, aprovat per una assemblea eclesiàstica (1682) i imposat per Lluís XIV al clericat.
Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França
concòrdia de Vilafranca del Penedès
Història
Acord concertat el 21 de juny de 1461 a Vilafranca del Penedès entre Joan II de CatalunyaAragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran.
El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals Podia, tanmateix convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra el rei Joan II
Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya
Política
Òrgan superior col·legiat que dirigeix la política i l’administració de la Generalitat de Catalunya.
Designat també amb el nom de Govern de la Generalitat, és així mateix el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària És compost pel president —que és alhora el president de la Generalitat de Catalunya— i pels consellers La cessació del president de la Generalitat comporta la del Govern, però aquest ha de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern La seva seu és a la ciutat de Barcelona
Federació Catalana de Taekwondo
Altres esports de combat
Organisme rector del taekwondo a Catalunya.
Fou creada el 1987 per diversos clubs i associacions esportives i té quatre delegacions territorials S’encarrega de promocionar, organitzar, gestionar i coordinar la pràctica del taekwondo, i tutela les competicions d’aquest esport dutes a terme a Catalunya Excerceix la potestat disciplinària i s’ocupà de formar específicament els tècnics En l’àmbit internacional, ha organitzat el primer Campionat del Món absolut 1987 i el primer Campionat del Món júnior 1996, ambdós celebrats a Barcelona L’any 2009 tenia més de 10000 llicències federatives
Consell Valencià de Cultura
Institució consultiva i assessora en temes culturals valencians creada per la Generalitat Valenciana el 1985.
El consell consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell, lloc que ocupa el bioquímic valencià Santiago Grisolia des del 1996 L’objectiu d’aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes, com ara la Generalitat, les diferents conselleries o els ajuntaments Per la seva incidència social cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i…
Govern Valencià
Òrgan col·legiat que al País Valencià ostenta la potestat executiva i reglamentària referent a les matèries concretades en l’estatut d’autonomia.
Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu La seu és a la ciutat de València
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…
sentència arbitral de Guadalupe
Història
Conjunt de disposicions dictades per Ferran II de Catalunya-Aragó (des del monestir de Guadalupe, Extremadura).
Dictades en castellà, tant en ús de la seva submissió, al seu arbitratge com per la seva potestat reial, el 21 d’abril de 1486, per tal de resoldre el conflicte —que havia provocat ja dues guerres civils— entre els pagesos de remença i llurs senyors La sentència extingia els mals usos , els abusos consuetudinaris i altres drets que perjudicaven la dignitat humana dels pagesos, i fixava la nova situació jurídica d’aquests respecte a llurs senyors alodials hom els alliberava de l’adscripció a la terra, garantia llur llibertat personal i la possibilitat de disposar lliurement dels…
Compilació del dret civil especial de Catalunya
Portada de la Compilació del dret civil especial de Catalunya
© Fototeca.cat
Dret català
Text legal ordenador del dret civil català, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l’Estat espanyol de 21 de juliol de 1960.
Tenia per objecte una codificació i actualització limitades del dret civil català, el qual durant el franquisme mantenia la vigència malgrat que no podia ser expressament actualitzat, revisat o desenvolupat atesa la inexistència d’un cos legislatiu català i la preeminència del Codi Civil espanyol Constava d’un títol preliminar i quatre llibres De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció , dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles Per la seva sistemàtica, més que una compilació era l’adaptació d’un apèndix al Codi Civil…