Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Consell Català d’Associacions
Dret civil català
Òrgan creat per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat d’estudiar i conèixer la realitat de l’associació catalana i facilitar tota la informació per a millorar-ne la gestió interna i per a un desenvolupament més eficaç del món associatiu.
Per raó de la seva funció principal d’informar, el consell es considera un òrgan consultiu Per tant, pot assessorar i dictaminar sobre qualsevol disposició legal que afecti l’associació També pot proposar les degudes actuacions per a promoure les associacions La possibilitat de proposar línies de suport i de participar en la mediació dels conflictes que puguin sorgir són dues prerrogatives més del Consell Català d’Associacions
Casa de Ganaderos de Zaragoza
Història
Associació de pastors saragossans establerta a Saragossa ja des del s XII com a conseqüència de l’increment pres per la ramaderia arran de la conquesta i la repoblació de la vall de l’Ebre.
El 1129 Alfons I concedí ja als ramaders saragossans facultat de pasturar lliurement per tots els camps i totes les deveses del regne El 1218 Jaume I de Catalunya-Aragó els concedí l’important privilegi d’administrar directament justícia Es constituí confraria de Simó i Judes el 1229 Els privilegis de la confraria anaren en augment i foren sovint motiu de litigi amb la ciutat de Saragossa el 1459, finalment, arribaren a un acord També la tendència de les corts, durant el s XVII 1626-46, fou de limitar-ne les prerrogatives Abans de la guerra contra Napoleó, la Casa de Ganaderos…
Tory Party
Política
Partit polític britànic, fundat al segle XVIII pels tories.
Representant dels interessos dels grans terratinents, defensà les prerrogatives reials per sobre del poder parlamentari i els privilegis de l’Església anglicana Ocupà el poder del 1710 al 1714 La instauració de la dinastia dels Hannover comportà la pèrdua de la seva influència, en ésser acusat pels whigs de defensar els Stuart, i romangué apartat del poder durant la resta del segle XVIII, fora dels períodes en els quals Jordi III utilitzà el seu suport per intentar de restaurar la prerrogativa règia i intervenir directament en el govern del país La reacció que es produí a la Gran…
Consell de Castella
Història
Òrgan suprem de govern al regne de Castella.
La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de les corts, el…
Universitat de Perpinyà
Institució d’ensenyament superior creada a Perpinyà per iniciativa de Pere III el Cerimoniós el 1350, poc després de la definitiva reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa.
Fou dotada de tres facultats teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n'afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller Hi…
Estudi General de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada per privilegi de Jaume II de Catalunya-Aragó (1300), que decretà per a Lleida el monopoli dels estudis universitaris en tots els seus estats.
Tingué des del començament les facultats de lleis civils la que li donà més fama, cànons, medicina, filosofia i arts, i la de teologia a partir del 1430 Els estatuts fundacionals reconeixien als estudiants els privilegis i les immunitats de l’estudi de Tolosa i les prerrogatives del de Bolonya una zona residencial pròpia dins l’urbs que no podia ésser violada ni pel veguer, franquesa d’host i cavalcada, salvaguarda reial i exempció d’imposts municipals El rector que podia redactar estatuts, imposar multes i era assistit per un consell era elegit cada any entre els estudiants de…
Manual Digest
Historiografia catalana
Forma abreujada amb què es coneix el Manual Digest de las Valls neutras de Andorra.
Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…
atemptats de l’onze de setembre de 2001
Política
Atemptats massius que tingueren lloc l’11 de setembre de 2001 en tres punts diferents dels EUA, perpetrats per terroristes vinculats al fonamentalisme islàmic.
Atemptats de l’onze de setembre de 2001 El principal dels tres atemptats fou comès contra el World Trade Center de Nova York diversos terroristes segrestaren dos avions que feren collisionar amb pocs minuts de diferència contra els gratacels anomenats “Twin Towers” ‘torres bessones’ El xoc causà prop de 3000 morts, l’esfondrament d’ambdós edificis i la pràctica destrucció del complex Un segon atemptat, que causà 190 morts, fou també perpetrat per un avió que s’estavellà contra el Pentàgon, a la localitat d’Arlington Virgínia, i un tercer aparell s’estavellà per causes no aclarides al comtat…
Cerimonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Repertori de la documentació municipal de Barcelona, més conegut per Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer.
Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la fi de la…
,
Politar andorrà
Història
Compilació dels costums de les Valls d’Andorra feta pel sacerdot Antoni Puig el 1763, sota el títol Politar andorrà. De la antiquitat, govern i religió, dels privilegis, usos, preheminències, consuetuds i prerrogatives de la Vall d’Andorra
.
L’autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest d' Antoni Fiter i Rossell És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l’autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans