Resultats de la cerca

Pretesa alternativa de centredreta a UCD, fou absorbida per AP

Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo

Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d’Espanya, presidida per Ramon Sales El seu òrgan de premsa fou “FOC” 1932-33, dirigit per Llàtzer Casanovas

Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort…

Nasqué com un moviment espontani de defensa davant els obstacles al desenvolupament de la cultura catalana, als intents de restablir el centralisme i com a reacció a un manifest en què hom denunciava la pretesa discriminació dels castellanoparlants a Catalunya Posteriorment la Crida evolucionà fins a reivindicar la independència dels Països Catalans Convocà actes multitudinaris camp del FC Barcelona, 1981, manifestacions contra la LOAPA, 1982, campanyes de solidaritat internacional Etiòpia, Eritrea, Nicaragua, etc, viatges en massa a institucions internacionals i accions directes…

Llur companyia mercantil i bancària fou una de les més importants d’Europa des de mitjan s XIII fins a mitjan s XIV S'encarregà de transferir les dècimes papals de tot el món a Roma o a Avinyó Concedí quantiosos préstecs als reis de Nàpols, de França i d’Anglaterra Hagué de fer enormes inversions no reemborsables en un terme breu per la guerra de Florència contra Verona i després contra Pisa per la possessió de Lucca, les quals arruïnaren la companyia Els Bardi en foren bandejats i el 1345 fou declarada la fallida de la companyia Filippo i Rodolfo Bardi , tanmateix, organitzaren una nova…

Villanueva la situava, basat en documents dels ss X i XI, prop de Barbastre-Tolva, i altres cap a Roda de Ribagorça avui hom creu que aquesta denominació sorgí d’una mala lectura del nom de Dertosa

Obra que assenyala l’inici d’un nou cicle narratiu Escrita amb tècniques diverses —cartes, diàlegs, cròniques, assajos, etc—, sense renunciar a la intriga, es resol en tretze capítols i un epíleg Focalitza la situació dels milers de presoners de l’exèrcit de Napoleó que, en finalitzar la guerra de la Independència, van ser confinats, primer a Cadis i finalment a l’illa de Cabrera sense cap mena de condició Però, sobretot, és una indagació sobre la força de l’individu en situacions límit, tant pel que fa a la capacitat de domini, com a la resistència davant l’adversitat El tema es mostra a…

Desenvolupament enciclopèdic Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798,…

Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…