Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Liber Commicus
En l’antiga litúrgia visigòtica, denominació («llibre dels fragments» o «de les perícopes») del leccionari que contenia les lectures de la missa (profecia, apòstol i evangeli) i, excepcionalment, homilies o també lectures de l’ofici dominical.
Un dels manuscrits més antics ~800 procedeix de Carcassona
Kamares
Ceràmica cretenca del minoic mitjà decorada amb motius geomètrics i ornaments abstractes pintats de color blanc o roig sobre fons negre.
El nom procedeix de la gruta de Kamares, al vessant sud del mont Ida, a Creta
Trencavell
Dinastia llenguadociana que regnà als vescomtats de Carcassona, Rasès, Besiers, Agde, Nimes i Albi des de mitjan s. XI fins al 1247.
La denominació procedeix del sobrenom Trencavell donat al vescomte Ramon Bernat I de Nimes i Albí mort vers el 1074 Aquest apellatiu esdevingué també nom propi, tant masculí com femení Trencavella
Guillem de Varoïc
Literatura catalana
Relat, inacabat, de Joanot Martorell, que després inclogué, modificant-lo a fons, en la primera part Tirant lo Blanc.
Protagonitzat per Guillem de Varoïc, es tracta d’una barreja de novella cavalleresca —versió d’un episodi del roman anglonormand del segle XIII Guy de Warwycke , mític avantpassat dels comtes de Warwick— i de tractat teòric sobre la cavalleria —que procedeix en part de Llull—
,
mestre de Flémalle
Pintura
Nom amb què el 1898 M. von Tschundi designà l’anònim autor de la producció pictòrica anteriorment assignada a la primera època de Rogier van der Weyden.
Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin
Floretes de sant Francesc
Recull de narracions (en cinquanta-tres capítols) procedents de l’arreplega de records dels primers companys de Francesc d’Assís, després de la seva mort (1226).
El text italià que la tradició ha transmès, de mitjan s XIV, procedeix d’una versió al toscà dels Actus beati Francisci et sociorum eius Aquest recull ha tingut una gran difusió i ha exercit una influència molt notable en el camp de l’espiritualitat i en el literari N'hi ha versions catalanes, entre d’altres, de J Collell 1909 i de Josep Carner 1909
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge
Estendard de Sant Ot
Història
Brodat de seda sobre lli datable del s XII, obra signada d’Elisava.
És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes tres llenques també brodades —amb una figura a cadascuna— pengen del cos principal Procedeix de la Seu d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades
Museu de Cerdanyola
Museu
Equipament museístic municipal inaugurat a l’octubre del 1998 a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Té la seu principal a la Ca n'Ortadó, on hi ha una exposició permanent que, amb vocació didàctica, fa un recorregut per la història local a través de l’evolució i la transformació del paisatge i el poblament de la zona des de la prehistòria fins a l’actualitat Els fons del museu són formats per un seguit de colleccions molt variades, el contingut de les quals procedeix principalment de les excavacions arqueològiques realitzades al terme municipal Hi ha també una collecció d’objectes agrícoles i estris d’època contemporània fruit de donacions i d’adquisicions fetes per l’…
marquesat d’Àvola
Història
Títol concedit el 1542 a Carles d’Aragó, baró d’Àvola i de Terranova.
Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de Terranova, es casà amb el…