Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Prohibició d’Ús d’Armes
Història
Ordre publicada per les autoritats borbòniques de Barcelona, el 15 de setembre de 1714, que obligava tots els ciutadans particulars de Barcelona a lliurar totes les armes blanques i de foc que posseïssin, inclosos els ganivets de punta.
L’ordre fou aplicada amb altres bans a tots els naturals de Catalunya i de manera tan rigorosa que ha estat considerada sempre una de les principals vexacions comeses pels filipistes La prohibició fou mantinguda durant tot el s XVIII, encara que en ocasions guerres, amenaces d’invasió, etc calgué fer-hi importants excepcions, com la realitzada en restablir-se el sometent, durant la Guerra Gran Pel maig del 1808, durant l’ocupació napoleònica, fou retornada als catalans la llibertat d’ús d’armes, per ordre de Murat, que volia congraciar-se els catalans Un mes més tard, però, la…
Tractat de Prohibició Total dels Assaigs Nuclears
Tractat que prohibeix dur a terme explosions o assaigs amb armament nuclear.
S’obrí a la signatura al setembre del 1996 i entrà en vigor l’1 de gener de l’any 2000 El dipositari n’és el secretari general de les Nacions Unides
Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques
Organització creada el 1997 que té com a finalitat l’aplicació de la Convenció sobre Armes Químiques aprovada el mateix any.
Amb seu a la Haia, és una organització independent, però amb vincles amb l’ Organització de les Nacions Unides Té com a objectius aconseguir la destrucció dels arsenals d’armes químiques sota verificació internacional, impedir la fabricació de noves armes químiques, protegir els països contra els atacs amb armes químiques i promoure la cooperació internacional per a l’ús pacífic de la indústria química L’any 2013 n’eren membres 189 estats, i a l’octubre d’aquest any rebé el premi Nobel de la pau La concessió del premi coincidí amb el desplaçament d’agents de l’Organització a…
Campanya Internacional per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones
Organització no governamental internacional fundada el 1992 amb l’objectiu d’aconseguir la il·legalització de la fabricació, l’ús i el tràfic de mines antipersones.
Promou també el desminatge i l’assistència als damnificats per aquestes armes Sota el lideratge de la Fundació de Veterans del Vietnam i de l’advocada Jody Williams , sorgí de la unió de sis organitzacions arran del fracàs de la convenció de Ginebra sobre armes convencionals 1980 Des de la seva fundació, s’hi han adherit més de 1000 organitzacions no governamentals El 1997 aconseguí que 122 estats signessin a Ottawa un tractat per a la prohibició de les mines antipersones, en vigor des del 1999 i al qual s’han anat adherint nous estats membres Al final de la dècada de 1990, hi…
Campanya Internacional per a Abolir les Armes Nuclears
Organització Internacional que té com a objectiu aconseguir la prohibició total de les armes nuclears.
Fundada el 2007 i amb seu a Ginebra, sorgí en ocasió d’una conferència del Tractat de No-proliferació a Viena, del qual es reclama com a alternativa Prenent com a model la Campanya Internacional per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones , està organitzada com una coalició de més de 450 organitzacions no governamentals d’un centenar d’estats Des de l’inici ha promogut accions de difusió de la causa, des de mobilitzacions i sessions de conscienciació en centres docents fins a campanyes contra entitats i fons que participen en el finançament de l’armament nuclear Com a…
Convenció sobre Bombes de Dispersió
Acord internacional per a la prohibició de les bombes de dispersió signat el 2008.
Al febrer del 2007, el govern de Noruega llançà la iniciativa coneguda com “Procés d’Oslo”, en el qual un total de 46 estats es comprometeren a impulsar la prohibició de les bombes de dispersió de fragmentació, o de raïm El procés tingué el suport d’organitzacions no governamentals d’arreu del món aplegades en la Cluster Munition Coalition Un seguit de conferències —celebrades a Lima, Viena i Wellington— prepararen la trobada de Dublín, al maig del 2008, en la qual s’aprovà el tractat, signat a Oslo per 94 estats, el qual, però, no fou subscrit pels principals estats productors d…
Capítols d’Atenes
Història
Conjunt de proposicions presentades pels síndics i els consellers catalans reunits a Atenes el 20 de maig de 1380, que foren aprovades per Pere III de Catalunya-Aragó a Lleida l’1 de setembre del mateix any, en les quals el rei acceptava la sobirania dels ducats d’Atenes i Neopàtria i en proclamava la incorporació perpetual a la corona.
Redactats en llengua catalana, fou el text jurídic fonamental pel qual es regiren els catalans de Grècia Hom hi establia que el dret públic i privat fos el dels Usatges i dels Costums de Barcelona , i regulava la prohibició de matrimonis entre catalans i gregues i la prohibició de donar béns a l’església
Authentica si qua mulier
Història del dret
Denominació de la novel·la 138 de Justinià, que establia la nul·litat plena i la ineficàcia de tota fiança atorgada per la muller a favor del marit.
Tenia per finalitat de protegir la pau familiar i els béns de la dona, i evitava que en una situació econòmica angoixosa del marit la muller es veiés obligada a finançar-lo amb els propis béns No es tractava pas d’una restricció de la capacitat jurídica de la muller, sinó d’una prohibició absoluta que ni tan sols podia ésser esmenada amb la intervenció del marit, ni de qualsevol altra persona, i que si era infringida provocava la nullitat plena i la ineficàcia de l’aval Aquesta prohibició aplicable a la fiança en documents de comerç regulats pel dret mercantil fou…
Fuero del trabajo
Dret constitucional
Text legal que regulava les condicions del treball a l’Estat espanyol durant el franquisme.
Fou promulgat pel cap de l’estat el 9 de març de 1938 i fou modificat per la Llei Orgànica de l’Estat del 10 de gener de 1967 Declarava el manteniment de la propietat privada dels mitjans de producció, la intervenció subsidiària de l’estat en el foment de l’economia, l’ordenació de les empreses com a unitats jeràrquiques de producció, la intervenció de l’estat en la fixació de les normes de treball i les remuneracions, la prohibició dels sindicats obrers de classe, la creació d’una estructura sindical vertical i la prohibició de les vagues obreres Fou derogat per la…
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea
Dret
Conjunt de drets que els ciutadans de la Unió poden oposar davant les institucions, els òrgans i els organismes d’aquesta, com també davant dels estats membres únicament quan apliquin el dret de la Unió.
El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000 Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina