Resultats de la cerca

La senyoria havia estat vinculada el 1650 pel seu avantpassat Joan Sunyer de Joan Passà als Gual i als Rotten El seu net i tercer marquès fou l’escriptor Josep de Pueyo i Pueyo

Hi concorregué com a Trabajadores Públicos Rebotados a les circumscripcions de Girona Miguel Pueyo Pérez, Lleida Ángel Colmenar i Tarragona Nicolás García Villasante i obtingué 831 vots

Fundat el 1926 a partir de la fusió entre la Societat Gimnàstica de Badalona i el Badalona Club, per a fomentar la pràctica de l’esport en general i, particularment, de l’atletisme En fou primer president Pere Capeta i Suari Té escola d’atletisme i disposa de les pistes municipals d’atletisme Paco Águila Pel club han passat Ricard Pueyo, olímpic a Seül 1988, i els mundialistes Andreu Marín i Francesc Jesús

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño

Installat al Jardí dels Tarongers de Pedralbes, antiga residència del mecenes musical Josep Bartomeu i Granell , té una biblioteca amb més de 12000 volums i una notable collecció de partitures originals, entre d’altres, d’E Granados, E Morera, els germans Lamote de Grignon, J Altisent, J Comellas, etc, així com un arxiu fotogràfic i de publicacions periòdiques N'han estat directors Montserrat Albet fins el 1993 i, fins el 2000, Salvador Pueyo Des d’aquest any ocupà el càrrec Núria Portell Després de ser clausurat, els seus fons passaren a la Biblioteca de Catalunya 2005

Fou fundada el 2003 malgrat que els seus orígens es remunten a l’any 2000 Es dissenyà com a associació que havia d’integrar iniciació, recreació i competició De les seves duesàrees de treball sobresurt la d’esquí adaptat per a persones amb discapacitats físiques En aquest sentit, fou una de les impulsores del Centre de Tecnificació per a l’Esquí Adaptat de la Val d’Aran L’altra gran àrea de treball és la d’iniciació i formació, en què es busca la integració de persones amb discapacitats físiques o sense Alguns dels seus esportistes més destacats són l’esquiadora balear paralímpica Úrsula…

Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a Luis G…

Fou creat el 1982 sota la presidència de José Luis Raya Amb el segon president, Juan Suárez 1986-90, es condicionà una pista de terra de 250 m de corda al poliesportiu municipal de Ripollet, que passà a ser el centre d’entrenament Amb l’entrenador Anastasio Hileno, arribat l’any 1994, sorgiren figures com Alberto Ramírez, Quim Carlús, Mònica Marín, Núria Puig, Cristina García Pueyo, Lidia Rodríguez i Sonia Mañas El millor èxit esportiu fou el subcampionat de Catalunya de cros per clubs 2007 Amb l’Ajuntament de Ripollet, organitza la milla urbana i el cros de la ciutat Amb Oriol…

El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam El Centre té…

Creat el 1963, se’n feren tretze edicions impulsades des de l’Ajuntament per Esteve Bassols i Pere Martínez Ticó, primer, i Vicente Villar Palasí, després, i des de Joventuts Musicals per Jordi Roch i Manuel Capdevila, que en fou el director Els principals criteris a l’hora de fer la programació eren la participació d’artistes joves catalans en collaboració amb orquestres i conjunts de gran renom internacional, l’estrena d’obres de compositors catalans, amb una dedicació especial a les noves generacions, i l’oferta de preus especials per al públic jove Entre el 1963 i el 1975, s’estrenaren…