Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Club Esportiu Puig-reig
Futbol
Club de futbol de Puig-reig.
Fundat l’any 1916 com a Futbol Club Puig-reig, durant la dècada de 1930 prengué la denominació actual Durant aquell període disputà el Campionat de Catalunya amateur La seva època més reeixida fou durant els anys cinquanta i seixanta Jugà onze temporades consecutives a tercera divisió estatal, des de la temporada 1954-55 fins a la 1965-66 Posteriorment jugà en categories territorials Disposa de diversos equips en categories inferiors, tant masculins com femenins, i juga al camp municipal
Polifònica de Puig-reig
Música
Formació coral catalana fundada a Puig-reig (Berguedà), l’any 1968, en el si de la Colla Joventut Sardanista.
Els primers intents de formar una coral a Puig-reig partiren de mossèn J Besora, però no fou fins al cap d’alguns mesos que la Colla Joventut Sardanista decidí crear la seva pròpia coral, que nasqué a la tardor del 1968 sota la direcció de mossèn Josep Solà amb al nom de Coral Joventut Sardanista L’any següent, Ramon Noguera, l’actual director, es posà al capdavant de la formació Aviat començà a oferir concerts pels pobles de la rodalia, i el 1974 enregistrà el primer disc, que ha estat seguit de molts altres D’ençà d’aleshores, la gran qualitat de la seva tècnica…
Club Esportiu Ametlla de Merola
Futbol sala
Club de futbol sala de Puig-reig.
Fundat el 1987 al nucli de l’Ametlla de Merola, fou un dels clubs referents del futbol sala a la comarca del Berguedà Substituí el desaparegut JAC Ametlla Durant quinze anys competí en categories estatals, i arribà a la tercera màxima categoria del futbol sala espanyol Jugava al pavelló de Puig-reig El president del club durant els seus vint-i-tres anys d’existència fou Enric Escudé Desaparegué l’any 2010
JAC Ametlla de Merola
Basquetbol
Club de basquetbol de Puig-reig.
Fou fundat l’any 1949 dins les Joventuts d’Acció Catòlica, després que es construís una primera pista de bàsquet a la colònia industrial del mateix nom La temporada 1949-50 s’inscrigué per primera vegada en les competicions de la federació catalana i la següent ascendí a la segona categoria del Campionat de Catalunya Al principi dels seixanta deixà de competir, però al cap d’uns quants anys es reintegrà a les competicions federatives fins a la temporada 1972-73, que desaparegué
Club Dards La Xarxa
Esports de tir
Club de dards de Puig-reig.
Fundat l’any 1983, és l’entitat degana dels dards a Catalunya i Espanya Té la seu al bar Garbí Participa en competicions d’àmbit català i estatal El 2006 organitzà el primer Open Catalunya de dards per equips, i el 2010, el vintè Campionat de Catalunya de dards El 2011 celebrà el segon Rànquing de la Federació Catalana de Dards També ha organitzat alguna prova del Campionat d’Espanya
Museu de la Colònia Vidal

Vista aèria de l’antiga colònia tèxtil, ara complex museístic
© Museu de la Colònia Vidal
Museu
Complex museístic situat a Puig-reig (Berguedà), integrat al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i inaugurat l’any 1995 amb la finalitat d’explicar la vida en una colònia tèxtil al principi del segle XX.
Hom hi pot veure la turbina i la màquina de vapor i la nau dels telers amb la maquinària més significativa del procés de transformació del cotó S'hi pot visitar també un pis obrer, l’escola, la biblioteca, el cinema, l’església, la peixateria, les dutxes i els safareigs
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Historiografia catalana
Institució museística descentralitzada, constituïda per una seu central i per diversos museus i llocs d’interès del patrimoni científic, tècnic i/o industrial de Catalunya que fou inaugurada el 12 d’abril de 1984.
Desenvolupament enciclopèdic La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana Entre el 1997 i el 1999 fou vicepresident de The International Conference for the Conservation of Industrial Heritage TICCIH i n’és el seu…
Premis Nacionals de Comunicació
Comunicació
Periodisme
Publicacions periòdiques
Editorial
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1999 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en diversos àmbits de la comunicació en llengua catalana.
Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa, comunicació…
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…