Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
rebel·lió dels Taiping
Història
Important revolta de caire social i polític duta a terme a la Xina entre el 1851 i el 1864 i que contribuí a la caiguda de la dinastia manxú.
En fou l’inspirador Hong Xiuquan 1814-64, un visionari amb una educació cristiana protestant superficial, que es proclamà ‘rei celestial’, i donà el nom de Taiping ‘gran pau’ als seus seguidors Amb un missatge místic i collectivista, s’atragué una munió de camperols i obrers Els Taiping, que establiren la capital a Nanquín, suportaren la llarga lluita, malgrat llur desorganització, fins que foren anihilats per les tropes manxús, ajudades pels nord-americans i els anglesos Hong Xiuquan se suïcidà i més de 100 000 revoltats foren morts
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…
conspiració de Castelló de Farfanya
Història
Unió de nobles i cavallers catalans que tingué lloc el 1259 a Castelló de Farfanya (Noguera), al voltant del comte Àlvar I d’Urgell
i del vescomte Ramon Folc IV de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I.
La rebellió durà fins el 1260
Bagua
Història
Societat secreta xinesa estretament relacionada amb la Bailian i caracteritzada per un sincretisme taoista, cerimònies nocturnes menades per un mèdium i vegetarianisme.
Emergí políticament al s XVII L’any 1813 intentà una rebellió contra l’emperador, que fou sufocada amb dificultats
pacte de Biac-na-Bató
Història
Pacte signat al campament de Biac-na-Bató de l’illa de Luzon (Filipines) el 1897 entre el capità general Fernando Primo de Rivera i el cap dels independentistes filipins Emilio Aguinaldo.
En virtut d’aquest acord foren alliberats uns presoners espanyols, fou permès a Aguinaldo i a altres caps de la rebellió d’embarcar-se cap a Hong Kong, i fou concedida una amnistia general
tractat de Versalles
Història
Acord entre França i Gènova, signat el 15 de maig de 1768, que consagrà l’annexió francesa de Còrsega.
Gènova, que ja l’any 1764, incapaç de dominar la rebellió de Paquale Paoli , havia permès la presència de tropes franceses, cedí els seus drets de sobirania sobre l’illa en canvi d’una compensació econòmica
motí de La Granja
Història
Insurrecció de la guarnició de La Granja, anomenada també dels sergents, que imposà a Maria Cristina el restabliment de la Constitució del 1812, la nit del 12 d’agost de 1836.
Fou inspirat pels progressistes —partit que interpretava la dinàmica política del moment—, contra el nomenament del govern Isturiz, moderat, que representava interessos de la cort El motí fou un prolongament de la rebellió de la milícia nacional de Madrid 3 d’agost
concili de Port
Reunió conciliar convocada per l’arquebisbe Teodald de Narbona el 890 a Port (Llenguadoc), amb assistència dels arquebisbes de Nimes, Ais de Provença i Embrun i els seus bisbes sufraganis, per posar fi al cisma del bisbe Esclua
d’Urgell.
Fou condemnat el cisma i absolt el bisbe Gotmar de Vic, que havia participat a la rebellió i demanà perdó Fou desautoritzada la conducta del comte Sunyer d’Empúries i acordada la modificació del privilegi del rei Odó al bisbe de Vic Gotmar del 889, que lesionava els drets del comte Guifré I el Pelós
motí dels Gats
Història
Revolta popular que tingué lloc a Madrid per l’abril del 1699, amb motiu de la successió de Carles II.
Aprofitant la crisi d’aliments i el malestar popular, els agents del partit francòfil dirigiren la rebellió contra el partit austriacista en el poder El rei destituí el corregidor de Madrid, el president del Consell de Castella, comte d’Orpesa, i el privat Enríquez de Cabrera, i nomenà Francisco Ronquillo corregidor i Luis Fernández de Portacarrero —del partit francòfil— president del Consell
Koryo
Dinastia coreana fundada el 935 per Wang Kon, que donà nom a la península de Corea.
Els Koryo traslladaren la capital a Kaesong i lluitaren per la unificació territorial Reorganitzaren l’administració, redistribuïren la terra i difongueren el budisme arreu del país El 1225, arran de la gran invasió mongòlica, la península fou devastada i els darrers Koryo esdevingueren vassalls dels mongols Derrotats aquests a Tina, el 1368, la rebellió del general Li-Song-gye 1392 provocà la caiguda de la dinastia i l’adveniment dels Li
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina