Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Els segadors
Música
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors.
Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…
Tapís de la Creació
El Tapís de la Creació
© Fototeca.cat
Nom amb el qual és conegut un brodat (de 3,65 per 4,70 m) de la fi del segle XI o del començament del XII, conservat al museu de la catedral de Girona.
Hom li atribueix una alçada original gairebé el doble de l’actual Se'n conserva la meitat superior, centrada per dos cercles concèntrics el menor conté la imatge típica del Pantocràtor, i el major és dividit en vuit parts desiguals però simètriques que completen iconogràficament, i amb l’ajuda d’algunes citacions, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi , amb les allegories dels quatre vents a les parts lliures Voreja tot aquest conjunt una ampla sanefa dividida en compartiments, on hi ha allegories i representacions, entre d’altres, de l’any, les estacions, Samsó, Abel, el riu Geó,…
Arxiu Tarradellas
Historiografia catalana
Arxiu personal del president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan, que donà per voluntat pròpia al monestir de Santa Maria de Poblet al desembre del 1981.
En bona part, el fons de l’arxiu fou preservat durant els anys de l’exili enterrat en bidons al subsol de la seva finca de Saint-Martin-le-Beau Orleanès, França Conjuntament amb la seva esposa Antònia Macià decidiren posar a l’arxiu el nom de la seva filla Montserrat, que l’identifica oficialment L’arxiu està dirigit per un patronat i integra prop de dos milions de pàgines de documentació que des del 1993 estan digitalitzades en gran part Des del 1991 accepta donacions de documents i arxius sobre temes contemporanis entre d’altres, es poden esmentar les donacions dels fons del…
Venus

Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
Mestre de Pedret

Absis de Santa Maria d’Àneu (finals segle XI), atribuït al Mestre de Pedret
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a l’hipotètic autor d’una sèrie de pintures romàniques de característiques similars al Pirineu català, i que els darrers estudis historiogràfics identifiquen amb un taller o cercle d’artistes.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica…
Acta de Constantinoble
Historiografia catalana
Document notarial emès en català que recull els fets del setge i la caiguda de Menorca a mans dels turcs entre els dies 29 de juny i 9 de juliol de 1558.
Fou redactada pel notari alaiorenc Pere Quintana a Constantinoble —on es trobava captiu i deportat i on no li era lícit d’exercir el seu ofici— a instàncies dels caps de la defensa de Ciutadella, el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i el capità d’infanteria Miguel Negrete El document original consta de dos plecs en foli, manuscrits, amb 23 paràgrafs Actualment es conserva en un lloc preferent dins de l’Alcaldia de Ciutadella de Menorca Amb aquest escrit els caps de la defensa pretengueren justificar la seva actuació durant els dies que durà el setge L’ Acta fa constar…
Sefarad
Terme hebreu que apareix al llibre d’Abdies (referit probablement a una localitat de l’Àsia Menor) i que el judaisme, a partir de la diàspora, ha utilitzat per a indicar la península Ibèrica.
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra de caràcter analític i d’àmbit referit a Mallorca i les petites illes i illots adjacents, ordenada alfabèticament, en la qual s’han donat entrada a les coses, els fets i els personatges més rellevants de Mallorca.
Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…
Codi Civil de Catalunya
Dret
Cos normatiu que aplega el conjunt de les institucions de dret civil català, en el qual s’integren els diversos codis i lleis aprovats pel Parlament de Catalunya dictats en l’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret propi.
Tot i que els Decrets de Nova Planta no aboliren el dret civil català, es va prohibir modificar-lo i legislar, situació que a grans trets es perllongà fins a la fi del franquisme, amb el parèntesi de la Segona República espanyola, durant la qual l’ Estatut de Catalunya del 1932 reconeixia la facultat de desenvolupar i actualitzar el dret civil català sense interferències Després del 1939, la dictadura en permeté una compilació l’any 1960, amb limitacions Restablerta la monarquia constitucional a l’Estat espanyol, l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i, posteriorment, el del 2006…