Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
programa Tempus
Programa de la Comissió Europea per al desenvolupament d’activitats de cooperació acadèmica entre les universitats de la UE i les dels països en via de desenvolupament.
Pretén donar solució a les necessitats reals de departaments i professors d’institucions d’ensenyament superior, amb vista a desenvolupar o reformar les estructures i la gestió, elaborar plans d’estudis, fomentar la formació superior i enfortir la cooperació entre estats Les accions d’aquest programa s’emmarquen en tres grans àmbits Projectes Europeus Conjunts, Projectes de Xarxes i Beques de Mobilitat Individual Té la seu a la Fundació Europea per a la Formació, a Torí
pau d’Augsburg
Acord signat entre els catòlics i els seguidors de la confessió d'Augsburg (1555); en foren, per tant, exclosos els partidaris de Zwingli i els anabaptistes; amb aquest acord fou establert un compromís politicoreligiós que marcà la divisió d’Alemanya entre les dues confessions.
Era concedit el dret de reformar els estats de l’imperi i de disposar que la religió de cada príncep fos obligatòria per als seus súbdits el qui no l’acceptava podia emigrar sense danys ni en l’honor ni en els béns les ciutats imperials reformades havien de respectar les minories catòliques Reconeixia també als prínceps alemanys les terres de domini eclesiàstic que havien estat secularitzades fins al tractat de Passau 1552 L’arxiduc Ferran d’Àustria hi afegí l’anomenat reservatum ecclesiasticum , en virtut del qual els bisbes i els abats que passaven a la Reforma perdien l’ofici…
Acció Regional Catalana
Partit polític
Secció catalana de l’associació política Acción Regional [AR], fundada a finals de 1976 a Barcelona per l’exministre Laureano López Rodó.
ARC es presentà a Barcelona al febrer de 1977 Pretenia reformar les institucions franquistes, era monàrquica i regionalista dins del marc unitari de l’Estat Es definí antiseparatista i antiimmobilista Integrà la Federación de Partidos de Alianza Popular, on es dissolgué al maig del mateix any per tal de constituir Alianza Popular AP i concórrer a les primeres eleccions legislatives López Rodó esdevingué aleshores el màxim dirigent d’AP a Catalunya fou cap de llista de la coalició AP-Convivencia Catalana i únic diputat electe Dirigents López Rodó…
Vallès
Arquitectura
Família d’arquitectes.
Narcís Vallès Reus, Baix Camps XVIII-XIX, amb el seu germà Tomàs Vallès , construí el palau arquebisbal de Tarragona 1814, en un estil neoclàssic de gust grecoromà, sense gaire ornamentació Segurament fill d’un d’ells fou Francesc Vallès i Cuhi Reus — Barcelona 1879, que anà a Madrid 1824, on freqüentà l’estudi d’arquitectura de CTMoreno fins a obtenir el títol 1825 s’establí a Barcelona, on és autor d’un projecte —no realitzat— per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat 1826 dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny 1827-32, dictaminà…
Constitució del 1845
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per Isabel II el 23 de maig de 1845.
Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
Sociologia
Organització d’àmbit estatal creada al febrer del 2009 a Catalunya per frenar i anul·lar les execucions hipotecàries i els desnonaments.
Fins al maig del 2015 en fou la portaveu i principal líder Ada Colau , que fou rellevada per Carlos Macías Fonamenta la legitimitat de la seva lluita en el dret a l’habitatge Té l’origen en l'elevat nombre d’impagaments d’hipoteques a les entitats bancàries que la crisi econòmica del 2008 produí a l’Estat espanyol i que en molts casos tingueren com a conseqüència els desnonaments dels deutors Inicialment llançà la campanya d’oposició als desnonaments “Stop desnonaments”, alguns dels quals aconseguí paralitzar més de 700 a mitjan del 2013, i posteriorment impulsà accions i propostes per a…
Institut per a les Obres de Religió
Institució financera creada per l’Església catòlica.
Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la…
llei de Normalització Lingüística a Catalunya
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 6 d’abril de 1983, sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.
La voluntat d’aconseguir-hi un consens general explica la seva llarga gestació 1980-83 a partir d’un esborrany promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el 1980, una ponència nomenada per la Comissió de Política Cultural del Parlament elaborà una proposició de llei conjunta juny de 1982, sotmesa a dictamen del Consell Consultiu desembre de 1982, abans de ser aprovada pel ple l’abril següent Concebuda com a llei de desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de fer referència als drets dels ciutadans títol preliminar se…
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Literatura catalana
Diàleg renaixentista pluritemàtic, obra de Cristòfor Despuig.
Desenvolupament enciclopèdic Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra dividida en sis colloquis ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intellectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics,…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després…