Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Biblioteca de los escritores aragoneses
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, dels escriptors nascuts a Aragó, redactat per Félix Latassa y Ortín.
Es compon de dues parts Biblioteca antigua de los escritores aragoneses que florecieron desde la venida de Cristo hasta el año de 1500 1796 i Biblioteca de los escritores aragoneses que florecieron desde el año de 1500 1798-1802 Totes dues parts foren refoses i ordenades alfabèticament per Miguel Gómez Uriel amb el títol de Biblioteca antigua y nueva de escritores aragoneses 1884-86 Inclou escriptors catalans nascuts en terres administrativament aragoneses
Lancelot
Mitologia
Heroi mític i literari, cavaller de la Taula Rodona de la cort del rei Artús en les narracions de la matèria de Bretanya.
És discutit l’origen del personatge, que, segons alguns crítics, té antecedents en les velles literatures cèltiques La seva primera atestació coneguda, però, és en el poema narratiu alemany Lanzelet , escrit pel suís Ulrich von Zatzikhoven, que hi treballava el 1194 i que afirma que es basa en un llibre francès, avui perdut Aquest llibre desconegut, potser font original del personatge, influí sobre Li chevaliers de la charrette, novella en vers de Chrétien de Troyes escrita en 1178-90, que narra una aventura de Lancelot, amant de Guenièvre, muller del rei Artús En aquesta novella Lancelot…
Escola de Belles Arts de Barcelona
Taller d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Barcelona els anys vint
© Fototeca.cat
Art
Educació
Institució per a l’ensenyament d’art, de Barcelona; és la principal entitat de formació artística catalana.
L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial Acadèmia…
El año pasado
Literatura catalana
Títol de cinc reculls d’articles publicats consecutivament per Josep Yxart entre el 1886 i el 1890, en llengua castellana.
Desenvolupament enciclopèdic Amb la finalitat de donar una visió de conjunt, any rere any, de la vida cultural barcelonina del 1885 al 1889, l’autor tingué en compte no tan sols l’activitat literària, sobretot la teatral, o les exposicions, sinó que també feu referència a institucions barcelonines com l’Ateneu o hi incloïa narracions que vehiculaven alguna reflexió sociològica sobre l’evolució dels costums Tot aprofitant, sobretot als darrers volums, material periodístic, o estudis publicats, com el pròleg a les Poesies d’Àngel Guimerà, inclogué també refoses com l’elogiat…
Cançó de Rotllan
Intitulació que hom dóna a la més antiga de les cançons de gesta franceses conservades, que poetitza la batalla de Roncesvalls i la figura de Rotllan.
El més antic text conegut el famós manuscrit d’Oxford copia una versió que pot ésser datada vers el 1100, de la qual existeixen altres versions i refoses fetes durant els s XII al XV, algunes en francoitalià i d’altres en traduccions romàniques, germàniques i escandinaves, més o menys rigoroses El text del manuscrit d’Oxford, de 3 998 decasíllabs assonantats i amb trets lingüístics anglonormands, és considerat el més genuí i el més bell Narra que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa, després de set anys de guerra a Espanya, fa uns tractes amb el rei àrab Marsili, al qual envia…
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
,