Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Alcínous
Història
Rei mitològic dels feacis, net de Posidó i pare de Nausica.
Acollí els argonautes Ulisses i els seus companys es refugiaren al seu palau Protegí Medea
Cantó Valencià
Política
Entitat política constituïda a València el 19 de juliol de 1873 per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles.
Fou dissolt el 8 d’agost de 1873 en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos els membres de la junta es refugiaren a Cartagena Insurrecció Cantonalista
partida del Requetè
Història
Nom amb el qual fou coneguda la partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santés per terres del País Valencià i del Principat, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries Posteriorment assaltà diverses ciutats derrotada a Iecla Múrcia, la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França 1874
Castro
Família de la noblesa gallega de nissaga reial.
En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la…
Vela
Llinatge de l’antiga noblesa alabesa.
El primer personatge documentat és Vela Jiménez , comte d’Àlaba 868-883, que defensà els passos d’Haro i Cellorigo contra un exèrcit musulmà comandat per l’emir Muḥammad I i que contribuí a la repoblació d’una part de La Bureba i La Rioja El seu fill, Munio Vela , que es titulà comte d’Àlaba, governà poc temps 919-931 ocupà les gorges de Pancorvo i Haro, i més tard fou substituït en el càrrec pel magnat Àlvaro Arraméliz, casat amb Sança, filla del rei Sanç I de Pamplona La política unificadora del comte castellà Fernán González portà a l’annexió del comtat alabès i a l’expulsió dels Vela vers…
Derecha de Cataluña/Renovación Española
Partit polític
Partit monàrquic alfonsí constituït a Barcelona el 6 d’abril de 1933 com a organització adherida a Renovación Española [RE] (formació creada a Madrid al febrer d’aquell any).
També utilitzà el nom Dreta de Catalunya Era un partit dinàstic, extremosament conservador, defensor de la propietat i d’un marcat anticatalanisme Assumí el programa de RE, que s’autodefinia en aquests termes “En lo religioso, somos católicos en lo político, monárquicos en lo jurídico, constitucionales y legalistas, y en lo social, demócratas” Els seus antecedents es troben en la Unió Monàrquica Nacional UMN del bienni 1930-1931 i, des del desembre d’aquest dar-rer any, en l’entitat Peña Blanca Aquest collectiu fou el primer refugi dels alfonsins barcelonins després de la proclamació de la…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…