Resultats de la cerca

Consta de 95 capítols en forma de preguntes i respostes en les quals, amb un esperit rigorista, tradicional i casuístic, són plantejats els principals temes de la vida monàstica Té importància pel fet d’ésser la font literal més important de la regla de sant Benet , tal com ha estat demostrat després d’una llarga polèmica

Consta de tres parts doctrinal, litúrgica i disciplinària o d’ordenació interna del monestir Les seves fonts principals són les regles i els escrits asceticomonàstics anteriors d’Agustí, Jeroni, Basili, Joan Cassià i Cesari d’Arle, i especialment l’anònima regla del Mestre , base gairebé literal de la primera part La regla de sant Benet ha sabut extreure'n l’essència i, tot i conservar-ne l’esperit, n'ha ordenat i adaptat les pràctiques amb una mens romana jurídica Els nombrosíssims manuscrits conservats transmeten bàsicament dues recensions antigues, potser primitives la del…

S'ha conservat en dues versions anomenades Regulae fusius tractatae i Regulae brevius tractatae Se centra en els consells evangèlics i fa que el monjo miri l’Escriptura com a única regla L’ascètica basiliana és influïda pel dualisme platònic La vida del monestir es basa en la pregària comuna i en el treball menestral i intellectual L’acció apostòlica dels monjos es projecta cap a la beneficència i l’ensenyament No hi ha institucionalitzada cap estructuració superior

Consta de quatre capítols, que són una reelaboració d’estudis ja publicats o escrits per l’autor El primer, “El regne de València i la Corona d’Aragó”, procedeix de la seva collaboració al volum XIV 1966 de la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i, sobretot, de l’article “La Corona de Aragón en el tránsito de la Edad Media a la Moderna”, publicat en la revista Saitabi 1964 El segon, “Les institucions de València durant els Habsburg”, forma part del capítol que redactà per al volum III de la Història del País Valencià editada el 1975 i fou publicat, doncs, molt abans que aparegués…

Des del 1978 se subtitula Revista d’història moderna Tracta exclusivament de l’època moderna, especialment els s XVI, XVII i XVIII, i vol donar a conèixer una part de les investigacions que duen a terme els membres del Departament D’acord amb la presentació del primer número, escrita per Joan Reglà, es pretén publicar «treballs monogràfics de tema essencialment valencià», encara que no exclusivament Ell volia que la revista tingués un elevat rigor científic, alhora que es marcà l’objectiu de contribuir a una història total o integral que tingués sempre present que el més important són les…

El bisbe d’Utrecht, Florens van Wevelinkhoven, la posà sota la regla augustiniana Cresqué ràpidament durant el s XV hi havia 82 cases el 1464, i des del 1400 n'existia també una branca femenina, obra de JBrinkerink Amb la Reforma anà en decadència, i, després d’una petita represa al s XVII, inicià una forta davallada, que culminà el 1802 amb el tancament de la darrera casa

Tingué la collaboració de diversos professors M Tarradell, J Reglà, R Trias i Fargas fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a “nova generació” valenciana Enric Solà, Alfons Cucó, Lluís Aracil, Manuel Ardit, Rafael Ninyoles, Joan Riera, Eliseu Climent, Josep V Marquès, Vicent Álvarez, Varià Miralles, etc Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors Concret

Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou

Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII 1319, el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III 1522, i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona 1550 Fou secularitzat per la reina Maria I 1789 i adoptat a l’imperi brasiler 1843 El…

Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat orde d’Alcántara…