Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
La lliçó d’anatomia
La lliçó d’anatomia del doctor Deyman (1656), obra de Rembrandt
© Fototeca.cat
Tema pictòric, molt corrent a Holanda al segle XVII.
És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort
Rijksmuseum

Vista exterior del Rijksmuseum
© Turisme d’Holanda
Museu
Museu d’Amsterdam, creat per Lluís Napoleó Bonaparte el 1808.
Tingué la seva primera seu en una part del Dam, es traslladà, el 1814, al Trippenhuis, fins que fou inaugurat 1885 un edifici creat en estil neogòtic per PJH Cuypers, especialment pensat com a museu La primitiva collecció del Rijksmuseum es formà amb obres del municipi de la Haia i amb l’adquisició d’obres procedents de la collecció de G van der Pot, a més de l’aportació municipal d’Amsterdam, que a títol de préstec gratuït i indefinit donà la Ronda de nit i Els síndics de Drapers de Rembrandt adquisicions posteriors l’han ampliat notablement És importantíssima la collecció de…
National Gallery of London
La National Gallery of London
© Corel Professional Photos
Museu
Museu de Londres, originat en la col·lecció del jueu rus J.J.Angerstein, adquirida pel govern el 1823.
Fou installat des del 1838 a l’actual edifici de WWilkins a Trafalgar Square És un dels museus més rics en pintura occidental des del prerenaixement italià al postimpressionisme francès Conté obres mestres d’Uccello, Giovanni Bellini, Mantegna, Piero della Francesca, Leonardo da Vinci, Rafael, Bronzino, Van Eyck, el Ticià, Rembrandt, Hobbema, Vermeer, Velázquez, Turner, Renoir, Van Gogh, Seurat i altres
Lehman Collection
Col·lecció d’art reunida a Nova York des del 1911 pel financer Philip Lehman i continuada pel seu fill Robert Lehman (1894-1969).
Una de les colleccions particulars millors i més completes del món, conté des de primitius italians fins a Modigliani, passant per Cranach, P Christus, Dürer, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Fragonard, Goya, Monet fins a Modigliani, amb un total d’unes 3 000 peces, incloses ceràmiques, tapissos i joies Presentada en públic a Nova York 1954 i a l’Orangerie de París 1957, fou donada el 1969 al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on té un pavelló propi
Gemäldegalerie Dahlem

Madonna a l'església (1440), obra de Jan van Eyck exposada en la Gemäldegalerie Dahlem
Pintura
Museu de pintura alemany, a Berlín.
Recull, des de 1956-57, les pintures salvades de l’incendi que, a la fi de la Segona Guerra Mundial, destruí el Kaiser-Friedrich-Museum Conté peces mestres de Filippo Lippi, Domenico Veneziano, Crivelli, Caravaggio, Van Eyck, Van der Weyden, Van der Goes Epifania , Pieter Bruegel, Rubens, Van Dyck, Dürer, Cranach, Holbein Retrat de Georg Gisze , Hals, Rembrandt L’home del casc d’or , Ter Borch, Vermeer, Velázquez, Fouquet Estienne Chevalier amb Sant Esteve , La Tour, Watteau L’exhibició de Gersaint
Museu d’Art Modern Jaume Morera
Museu
Museu de Lleida, inaugurat el 1917.
Fou fundat amb el nom de Museu d’Art de Lleida a partir de les colleccions del pintor Jaume Morera , que en fou el principal impulsor, de les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i de diversos dipòsits dels museus estatals D’aquests primers fons, a banda dels del fundador destaquen obres de Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Marià Fortuny, Leandre Cristòfol, Carlos de Haes, Francisco Pradilla, Jenaro Pérez Villaamil, Enric Simonet, Agustin Lhardy, Eduardo Rosales, Melai del Polo i algunes d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres pintors…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…