Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Literatura catalana
Diàleg renaixentista pluritemàtic, obra de Cristòfor Despuig.
Desenvolupament enciclopèdic Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra dividida en sis colloquis ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l’època Despuig hi aborda temes tan diversos com l’estructura política de la monarquia espanyola i la incardinació de Catalunya dins d’aquesta, tot denunciant l’ofensiva dels intellectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics,…
Els Lusíades
Literatura
Poema èpic portuguès, obra de Luís Vaz de Camões.
Aparegué el 1572 en dues edicions simultànies, una d’elles fraudulenta El nucli del poema és el viatge de Vasco da Gama a l’Índia 1497-98 Té 10 cants, 1 102 estrofes i 8 816 versos és compost en octava rima els versos són decasíllabs heroics, amb cesura a la segona, la tercera o quarta, sisena i la desena síllabes El poema reflecteix l’esperit renaixentista, per la seva curiositat científica —és una suma de coneixements botànics, astronòmics i geogràfics—, pel seu sentit nacionalista i pel seu mateix tema, molt característic de l’època El protagonista del poema no és realment…
cercle de Muiden
Literatura
Nom donat al cercle cultural constituït el 1609 al voltant del poeta P.C.Hooft, batlle del castell de Muiden (a la vora d’Amsterdam), on tenien lloc les reunions del cercle.
D’orientació renaixentista, aplegava en les seves sessions literàries, musicals i científiques diversos representants de la cultura holandesa d’aleshores Vondel i Huygens, per exemple, que experimentava una florida parallela a l’expansió econòmica del país A partir del 1639 el cercle esdevingué cada vegada més un saló literari
Lloba capitolina

Lloba capitolina (Musei Capitolini)
guia de roma (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura de bronze de la lloba que, segons la tradició, alletà Ròmul i Remus i esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.
Els dos bessons alletant-se són un afegit de l’època renaixentista La que és conservada a l’actualitat als Musei Capitolini de Roma ha estat atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V aC, bé que aquesta antiguitat ha estat sovint posada en dubte per diverses anàlisis que la situen majoritàriament a l’edat mitjana
Colijns de Nole
Escultura
Família d’escultors neerlandesos.
Hom els troba a Utrecht, a Cambrai i a Anvers als s XVI i XVII Conrearen l’escultura funerària i, alhora, la decoració de façanes i d’interiors El seu estil esdevé detallista —temes florals— ensems que imitatiu Hom destaca el fundador de la dinastia, Willem, i Jacob van Kemeryck, dit de Nole , creador de la fesomia renaixentista dels Països Baixos
Bacus
Bacus (1496-97), obra escultòrica de Miquel Àngel sobre el déu del vi i del deliri místic (Museo Nazionale, Florència)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom amb què també era conegut el déu grec Dionís i que fou adoptat pels romans, que l’identificaren d’altra banda amb l’antiga divinitat itàlica Liber pater.
Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies bacanal Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc i per l’escultura i la pintura renaixentista Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc
Museu d’Història de l’Hospitalet

Entrada de la seu del Museu d’Història de l’Hospitalet a la Casa Espanya
© Museu d’Història de l’Hospitalet
Museu
Museologia
Equipament de titularitat municipal dedicat a la conservació i la difusió del patrimoni cultural i la memòria històrica de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
S’inaugurà l’any 1972 a la Casa Espanya, un edifici del segle XVI Actualment té tres seus principals la Casa Espanya - Espai d’Història, L’Harmonia - Espai d’Art i Can Riera - Espai de Memòria De les colleccions del museu destaquen els fons etnogràfics i històrics, amb objectes de la cultura popular tradicional, vestigis del passat rural i maquinària de la industrialització També cal mencionar la collecció de retaules religiosos d’estil renaixentista i el fons d’art contemporani de la ciutat
Museu del Patriarca
Museu
Museu de València situat al Reial Col·legi del Corpus Christi, fundat pel patriarca sant Joan de Ribera.
Té l’origen en les colleccions d’art del fundador s XVI, enriquides per importants donacions posteriors Fou obert al públic el 1953 Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña De la collecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca
Mestre de Gavarda
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor valencià dels ss XV i XVI.
Autor del retaule del Villar Serrans —encarregat per Joan Gavarda, fundador d’un benefici a l’església parroquial cap el 1527— i que el defineix com un pintor renaixentista del cercle del Mestre de Martínez Vallejo, influït en algun aspecte, també, per Antoni de Cabanyes Acusa una reiterada tendència als efectes arcaïtzants, com els ja desusats fons daurats Hom li atribueix també un retaule de la collecció Lemaire de París i el del Judici Final de l’església de la Sang a Onda
Santa Faç
Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.
Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina