Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Museo del Prado
Pòrtic de la façana del Museo del Prado
© Fototeca.cat
Museu
Museu situat en el passeig homònim de Madrid.
Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització, formaven el Museo de la…
Bellver
Escultura
Família d’escultors.
Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon Madrid 1845-1924, de talent precoç, pensionat a…
Guernica
Pintura
Oli (3,5 m × 7,82 m) sobre tela de Pablo Picasso, inspirat en el bombardeig de la població basca d’aquell nom, realitzat el 26 d’abril de 1937.
És una obra a base de blancs, negres i grisos, amb tocs de blau i de rosa, en la qual Picasso condensà les seves etapes pictòriques anteriors realisme, èpoques blava i rosa, cubisme, expressionisme, surrealisme, etc Dora Maar prengué una sèrie de vuit fotos que restitueixen les etapes de l’elaboració Renovà la idea de la pintura èpica i la de la mural Figurà al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937 Destinat al “poble espanyol”, fins el 1981 estigué en dipòsit al Museu d’Art Modern de Nova York Amb la instauració del règim constitucional a l’Estat…
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Edifici Sabatini del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía
© Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía / Joaquín Cortes
Museologia
Institució estatal espanyola destinada a centre d’art contemporani.
Gestionat per un organisme autònom, nasqué el 1984 seguint models d’altres països Ha sofert reorientacions constants en els seus objectius Té la seu a l’antic hospital de San Carlos de Madrid, en el qual hom ha efectuat reformes continuades i, de vegades, contradictòries d’acord amb els canvis de política de la institució Actualment, hom tendeix a convertir-lo en un gran museu d’art del segle XX, amb colleccions estables Per això hom hi ha aportat les colleccions del Museo Español de Arte Contemporáneo , representatives de l’art produït a l’Estat espanyol durant la primera meitat…
Selecciones Capitolio
Cinematografia
Marca distribuïdora de S.
Huguet, SA, companyia fundada a Barcelona el 1920 per Sadurní Huguet i Riba Es presentà amb la primera versió d’ Els quatre genets de l’Apocalipsi The Four Horsemen of the Apocalypse , 1921, Rex Ingram, amb un desplegament publicitari insòlit, "a l’americana", model que explotà i que no trigà a ser imitat per altres firmes, atesa la seva espectacularitat i eficàcia Gràcies a aquesta publicitat i sobretot a l’encert en la selecció de títols, la marca es convertí en una garantia d’èxit i qualitat La seva primera producció de l’anomenada Serie Oro Nacional, Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo…
conferència de Madrid
Història
Converses de pau celebrades al palau d’El Retiro de Madrid entre el representant de Lluís XIV de França, Hugues de Lionne, i el ministre de Felip IV de Castella, Luis de Haro (juliol-setembre del 1656).
Felip IV es negà a cedir cap territori català a França, i el rei francès, que se sabia superior, gràcies a la seva aliança amb l’Anglaterra de Cromwell, donà per acabades les negociacions sense haver arribat a cap acord La represa de la guerra obligà Felip IV a acceptar la mutilació de Catalunya al tractat dels Pirineus
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…
Creu de Sant Jordi 2011-2020

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 2011 i el 2020.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2011 Persones Salvador Alemany i Mas Maria Dolors Bassols i Teixidor Alessandro Benuzzi Miquel Bruguera i Cortada Josep Maria Casasús i Guri Montserrat Colomer i Salmons Jordi Cots i Moner Ramon Cuello i Riera Lluís Duch Álvarez Montserrat Figueras i Garcia Stefano Grondona Sebastià Millans i Rosich Antoni Negre Villavecchia Ramon Pascual de Sans Jaume Pla i Pladevall Antoni Prat Seuba Francesc Puchal i Mas Simon Schwartz Riera Josep Ribas i González Francesc Riera i Cuberes Joan Colom i Naval Josep Antoni…
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…