Resultats de la cerca

Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre…

En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT, fou dirigida per Miquel Pol, Guillem Arbós i Sebastià Alorda A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc En general, romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants, com Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Bartomeu Bestard, Jaume Bauzà, Julià Ferratjans, Tomàs Rosselló, etc Les principals vagues que sostingué foren les de març…

Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881 Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni MAlsina Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears

Tingué en general un caràcter mutual i assistencial, però en algunes ocasions s’incorporà al moviment reivindicatiu dels treballadors illencs així, en 1901-04, 1909-13 o el 1933, sense, però, adscriure's mai a cap central sindical Publicà Unión Protectora Mercantil 1900-12, revista quinzenal

Pel març del 1933 tenia 14 012 afiliats un 80% del total dels obrers, principalment de tèxtils 10 140, del metall 1 642 i de la construcció 1 500 Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local catalana que s’oposà, en 1931-33, a la direcció, per part d’elements de la FAI, d’aquella en fou expulsada pel setembre del 1932, i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya Els seus dirigents —en especial Josep Moix— no acceptaren el reingrés del 1936 i la dugueren, poc després d’esclatar la guerra civil, cap a la UGT Edità “Vertical” 1932-34 i…

No pogué actuar públicament fins el 1914 Un comitè regional amb Salvador Seguí, que n'esdevingué secretari general, Camilo Piñón, Joan Pey, Salvador Quemadas, etc organitzà el congrés de Sants 1918, amb delegats de 73 860 afiliats Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats En 1919-23 hagué d’afrontar, després de la vaga de La Canadenca , una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre del 1920, n'afectà greument el…

Creat el 2007 amb el suport de l’Ajuntament, reuní les principals entitats ciclistes de la població S’hi integraren la Penya Ciclista Palomillas, Bicisprint, el Club Falcons i la Unió Ciclista de Sabadell

Promogut per Nathan Söderblom , es reuní a Estocolm 1925 hom hi definí la posició i l’acció del cristianisme davant els problemes socials motivats per la Primera Guerra Mundial S'incorporà al Consell Ecumènic de les Esglésies el 1948

S’organitzà a partir de la dècada de 1960 entre els clubs ciclistes amb velòdrom propi Inclogué curses a l’americana, de puntuació i de velocitat, i reuní els millors especialistes de Mataró, Lleida, Barcelona i Tortosa, els centres més destacats

Reuní entitats de Sabadell, Badalona, Manresa, Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Tiana, Santa Coloma de Gramenet, Ripoll i Pla de Besòs El Consell Executiu fou presidit per Isidre Ballach Terrassa El domicili s’establí a Manresa